Com es pot rebre suport del Projecte Lliures?

El conveni de creació del Projecte Lliures preveu dues formes de selecció dels projectes que poden rebre finançament i acompanyament tècnic:

Restringida

  • Quan alguna de les entitats impulsores o totes tres identifiquin “moviments o teixit social amb potencial per realitzar un projecte social en un determinat territori”, sigui a partir de la seva base social en aquests territoris o bé d’un diagnòstic socioeconòmic del territori, apuntant les necessitats que justifiquen la possible intervenció. En aquest cas, les entitats o persones del territori iniciaran un procés per tirar endavant la iniciativa i presentaran la sol·licitud de suport a Lliures, omplint el qüestionari social amb la documentació complementària que considerin convenient.  
  • Quan una persona, col·lectiu o entitat social vinculada a Òmnium, ECAS o Coop57 consideri que pot desenvolupar un projecte social amb els principis i criteris establerts, i presenti la sol·licitud de finançament omplint el qüestionari social amb la documentació complementària que consideri convenient.

Oberta

A partir d’una convocatòria pública de finançament a projectes, difosa per les tres entitats impulsores a través d’una campanya de comunicació. 

Tots els projectes que vulguin rebre suport de Lliures han de presentar la sol·licitud de finançament omplint el qüestionari social amb la documentació complementària que considerin convenient, indicada a les bases corresponents.

Procediment de selecció i avaluació de projectes.

Lliures acompanya iniciatives o projectes de tipus social, cultural, comunitari, associatiu i econòmic que treballen per erradicar les desigualtats (de gènere, classe, ètnia, origen, diversitat funcional…) i l’exclusió social (de base econòmica, laboral, formativa, cultural, d’habitatge, relacional, de ciutadania, etc.).

Per accedir a rebre acompanyament tècnic i econòmic del Projecte Lliures cal fer una sol·licitud formal, presentant el qüestionari social i una proposta econòmica. 

Amb la documentació rebuda, el Grup d’Avaluació Social (GAS) estudia cada sol·licitud i l’adequació del projecte als Criteris d’Avaluació Social, i elabora una fitxa amb la puntuació resultant. Si el projecte rep el vistiplau del GAS, el Grup d’Avaluació Econòmica (GAE) el revisa des del punt de vista de la viabilitat i la sostenibilitat econòmiques.

Per cada convocatòria se selecciona un nombre màxim de projectes que poden rebre suport segons el volum de finançament que pot aportar el Lliures.

Criteris d’avaluació social de projectes

Els projectes als quals Lliures dona suport han de ser iniciatives de caràcter col·lectiu i horitzontal, amb base i perspectiva comunitària; arrelades socialment i territorialment; liderades o protagonitzades per les mateixes persones a les quals s’adrecen; que resolguin necessitats socials no cobertes detectades per les mateixes persones i comunitats on es desenvolupen; que contribueixin a generar ocupació en condicions dignes i equitatives, tot potenciant el mercat social i la sostenibilitat de la vida de les persones i del planeta; que puguin reproduir-se i estendre els processos de transformació, i que generin canvis quotidians i impulsin una transformació cap a una societat més justa.  

1. Caràcter col·lectiu

Són aquells projectes desenvolupats per persones que s’organitzen sota figures jurídiques de l’Economia Social i Solidària com ara les cooperatives; les fundacions; les associacions; les societats laborals; les empreses d’inserció; els centres especials d’ocupació; les societats agràries de transformació; els espais informals en fase de constituir-se en alguna d’aquestes formes jurídiques, així com altres entitats singulars que prioritzen les persones i la fi social per davant de la maximització del benefici i ho fan de manera autònoma, transparent, democràtica, participativa, amb solidaritat i vincle comunitari, tot afavorint el compromís amb el desenvolupament local, la cohesió social, la inserció de persones en risc d’exclusió social i la sostenibilitat de la vida.

2. Arrelament territorial

Els projectes finançats haurien de demostrar un vincle amb el territori on actuen i l’entorn on s’ubiquen. 

3. Horitzontalitat

Aquesta expressió ens diu que es tracta d’un col·lectiu de persones o una entitat social arrelades a un territori, que han detectat una necessitat o tenen un projecte per a la millora de la comunitat. Proposen desenvolupar-lo sol·licitant finançament al Fons Social i Econòmic de prevenció i lluita contra la desigualtat, la pobresa i l’exclusió social. Aquesta definició no treu que existeixin contactes previs o propostes d’actuació des del Fons als agents arrelats territorialment, però la decisió última de participar i tirar endavant el projecte serà dels agents i persones arrelades en el territori.

4. Amb perspectiva comunitària

Els projectes finançats haurien de fomentar les relacions i els vincles amb altres entitats socials, moviments, col·lectius o persones, arrelades territorialment, mantenint entre si relacions humanes, econòmiques, compartint idees, valors i cultures. Alhora haurien de potenciar l’experiència prèvia dels Plans Comunitaris i contemplar la figura dels Agents de Desenvolupament Local.

5. Que potenciï el mercat social i la reproducció de la vida 

El Mercat social és una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis, i aprenentatge comú, que funciona amb criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris, en un territori determinat, constituïda tant per entitats de l’economia social i solidària com per consumidors/es individuals i col·lectius. En aquest sentit, potenciar el mercat social és generar ocupació estable i de qualitat; és intercooperar i prioritzar les nostres necessitats de compra de béns o serveis triant com a proveïdor a una entitat d’economia social i solidària (ESS), la qual, també prioritza les seves compres triant-los com a proveïdors quan aquesta demani un servei o producte de la nostra entitat. També es distingiran els projectes que abastin i contemplin les feines de sosteniment i reproducció de la vida (treball domèstic, reproductiu, de cura i d’atenció a les persones, sigui remunerat o no, criança, etc.), tant a nivell intern de l’organització com en la seva activitat. 

6. Que posi al centre a la persona i el seu procés de transformació

 Es valoren prioritàriament les opcions que estan impulsades i/o liderades per les persones que viuen les desigualtats i l’exclusió i/o que ofereixen noves oportunitats a persones que veuen vulnerats els seus drets per tal que aquestes siguin protagonistes dels processos transformadors que iniciïn, s’apoderin i adquireixin autonomia.

7. Complementarietat amb l’administració local

 L’administració local pot ser una aliada i eventualment tenir un paper d’acompanyant i facilitadora del projecte en aquells àmbits de la seva competència en què pot fer-ho. Com a mínim hauria d’estar assabentada de la iniciativa, i també podria participar en l’avaluació de l’acció realitzada i proporcionar la informació i coordinació necessària a fi d’optimitzar els recursos humans i econòmics, públics i privats. L’òptim seria que l’administració local s’involucrés en el cofinançament del projecte.

8. Replicables

Adquireixen importància o interès especial aquells projectes innovadors que poden ser reproduïts en altres territoris o amb altres grups socials, per la informació, mètodes, instruments i models que s’especifiquen i es posen a l’abast d’altres iniciatives, que impulsin noves maneres de fer i creen nous models d’intervenció, especialment en aquells esquemes on existeix un buit, dificultats, incomprensions o dèficits en l’articulació de respostes socials sòlides.

9. Innovadors

Projectes creats per cobrir una necessitat social existent no coberta per cap projecte o administració.

10. Sostenibilitat ambiental

Aquest criteri valora el compromís per la sostenibilitat ambiental i la cura del planeta per part dels projectes, concretada de diverses formes, sigui utilitzant criteris de consum conscient, responsable i transformador en la compra de materials o productes per la seva activitat econòmica; fent ús de paper reciclat, de materials d’oficina, de productes amb certificació de producció sostenible, o d’energia produïda amb fonts renovables, demostrant pràctiques d’estalvi i eficiència energètica o gestió de residus o elaborant i implementant un pla, mesures o polítiques de gestió ambiental.