Projectes

Lliures recull aportacions econòmiques que es destinen directament a finançar els projectes als què dóna suport i els proveeix d’acompanyament tècnic amb una xarxa de persones i entitats col·laboradores.

Projectes que acompanyem

Cooperativa de treball Mujeres Pa’lante

dones migrades dignificant les seves condicions laborals

Ateneu Coma Cros

la cultura com a eina de transformació social

Escudella Solidària

Aliances per la interculturalitat i la cohesió social a Girona

Lola no estàs sola

Acompanyant les dones sensellar en la represa de l’autonomia

Com rebre suport del Projecte Lliures

Segons el conveni de creació del   Lliures, el Projecte pot rebre sol·licituds d’acompanyament d’entitats  “com a conseqüència de la seva proactivitat, de la seva pròpia base social o per mitjà d’una convocatòria oberta”.

Per  tant, el Projecte  Lliures…de pobresa, d’exclusió i de desigualtats preveu dues maneres de selecció dels projectes que poden rebre finançament i acompanyament tècnic. 

Restringida

    • Quan alguna de les entitats impulsores o totes tres identifiquin “moviments o teixit social amb potencial per realitzar un projecte social a un determinat territori”, ja sigui a partir de la seva base social en aquests territoris, o d’un diagnòstic socioeconòmic del territori apuntant les necessitats que justifiquen la possible intervenció. En aquest cas, les entitats o persones del territori iniciaran un procés per tirar endavant la iniciativa i presentaran la sol·licitud de suport a Lliures, omplint el qüestionari social amb la documentació complementària que considerin convenient.  
    • Quan una persona, col·lectiu o entitat social vinculada a Òmnium, ECAS o Coop57, consideri que pot desenvolupar un projecte social amb els principis i criteris establerts i presenti la sol·licitud de finançament omplint el qüestionari social amb la documentació complementària que considerin convenient.

Oberta

A partir d’una convocatòria pública de finançament als projectes, difosa per les tres entitats impulsores amb una campanya de comunicació. Tots els projectes que vulguin rebre suport de Lliures han de presentar la sol·licitud de finançament omplint el qüestionari social amb la documentació complementària que considerin convenient. 

Procediment de selecció i avaluació de projectes.

Lliures acompanya iniciatives de tipus social, cultural, comunitari, associatiu, econòmic… projectes que treballen per erradicar les desigualtats de gènere, classe, ètnia, origen, diversitat funcional… i l’exclusió social de base econòmica, laboral, formativa, cultural, d’habitatge, relacional, de ciutadania, etc.

Tots els projectes que presenten sol·licitud d’acompanyament tècnic i econòmic al Projecte Lliures han d’omplir el Qüestionari Social per acreditar el compliment dels criteris d’avaluació social i, si ho consideren convenient, aportar documentació complementària per defensar la seva candidatura. 

El Grup d’Avaluació Social estudia cada sol·licitud i l’adequació del projecte als 10 Criteris d’Avaluació Social del Projecte Lliures i elabora una fitxa amb la puntuació resultant. Si el projecte rep el vist i plau del GAS, el Grup d’Avaluació Econòmica (GAE) el revisa des del punt de vista de la viabilitat i la sostenibilitat econòmiques.

En cada convocatòria se selecciona un nombre màxim de projectes que poden rebre suport segons el volum de finançament que pot aportar el Lliures. Durant el procés d’acompanyament, els projectes han de fer rendició de comptes amb el GAE i el GAS. 

Han de ser iniciatives de caire col·lectiu i horitzontal, amb base i perspectiva comunitària; arrelades social i territorialment; liderades o protagonitzades per les pròpies persones a les quals s’adrecen; que resolen necessitats socials no cobertes detectades per les pròpies persones i comunitats on es desenvolupen; que contribueixen a generar ocupació en condicions dignes i equitatives, tot potenciant el mercat social i la sostenibilitat de la vida de les persones i del planeta; que poden replicar-se i estendre els processos de transformació cap a una societat més justa; i que generen canvis quotidians i impulsen una transformació cap a una societat més justa.  

Criteris d’avaluació social de projectes

1. Caràcter col·lectiu

Són aquells projectes desenvolupats per persones que s’organitzen sota figures jurídiques de l’Economia Social i Solidària com ara les cooperatives; les fundacions; les associacions; les societats laborals; les empreses d’inserció; els centres especials d’ocupació; les societats agràries de transformació; els espais informals en fase de constituir-se en alguna d’aquestes formes jurídiques, així com altres entitats singulars que prioritzen les persones i la fi social per davant de la maximització del benefici i ho fan de manera autònoma, transparent, democràtica, participativa, amb solidaritat i vincle comunitari, tot afavorint el compromís amb el desenvolupament local, la cohesió social, la inserció de persones en risc d’exclusió social i la sostenibilitat de la vida.

2. Arrelament territorial

Els projectes finançats haurien de demostrar un vincle amb el territori on actuen i l’entorn on s’ubiquen. 

3. Horitzontalitat

Aquesta expressió ens diu que es tracta d’un col·lectiu de persones o una entitat social arrelades a un territori, que han detectat una necessitat o tenen un projecte per a la millora de la comunitat. Proposen desenvolupar-lo sol·licitant finançament al Fons Social i Econòmic de prevenció i lluita contra la desigualtat, la pobresa i l’exclusió social. Aquesta definició no treu que existeixin contactes previs o propostes d’actuació des del Fons als agents arrelats territorialment, però la decisió última de participar i tirar endavant el projecte serà dels agents i persones arrelades en el territori.

4. Amb perspectiva comunitària

Els projectes finançats haurien de fomentar les relacions i els vincles amb altres entitats socials, moviments, col·lectius o persones, arrelades territorialment, mantenint entre si relacions humanes, econòmiques, compartint idees, valors i cultures. Alhora haurien de potenciar l’experiència prèvia dels Plans Comunitaris i contemplar la figura dels Agents de Desenvolupament Local.

5. Que potenciï el mercat social i la reproducció de la vida 

El Mercat social és una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis, i aprenentatge comú, que funciona amb criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris, en un territori determinat, constituïda tant per entitats de l’economia social i solidària com per consumidors/es individuals i col·lectius. En aquest sentit, potenciar el mercat social és generar ocupació estable i de qualitat; és intercooperar i prioritzar les nostres necessitats de compra de béns o serveis triant com a proveïdor a una entitat d’economia social i solidària (ESS), la qual, també prioritza les seves compres triant-los com a proveïdors quan aquesta demani un servei o producte de la nostra entitat. També es distingiran els projectes que abastin i contemplin les feines de sosteniment i reproducció de la vida (treball domèstic, reproductiu, de cura i d’atenció a les persones, sigui remunerat o no, criança, etc.), tant a nivell intern de l’organització com en la seva activitat. 

6. Que posi al centre a la persona i el seu procés de transformació

 Es valoren prioritàriament les opcions que estan impulsades i/o liderades per les persones que viuen les desigualtats i l’exclusió i/o que ofereixen noves oportunitats a persones que veuen vulnerats els seus drets per tal que aquestes siguin protagonistes dels processos transformadors que iniciïn, s’apoderin i adquireixin autonomia.

7. Complementarietat amb l’administració local

 L’administració local pot ser una aliada i eventualment tenir un paper d’acompanyant i facilitadora del projecte en aquells àmbits de la seva competència en què pot fer-ho. Com a mínim hauria d’estar assabentada de la iniciativa, i també podria participar en l’avaluació de l’acció realitzada i proporcionar la informació i coordinació necessària a fi d’optimitzar els recursos humans i econòmics, públics i privats. L’òptim seria que l’administració local s’involucrés en el cofinançament del projecte.

8. Replicables

Adquireixen importància o interès especial aquells projectes innovadors que poden ser reproduïts en altres territoris o amb altres grups socials, per la informació, mètodes, instruments i models que s’especifiquen i es posen a l’abast d’altres iniciatives, que impulsin noves maneres de fer i creen nous models d’intervenció, especialment en aquells esquemes on existeix un buit, dificultats, incomprensions o dèficits en l’articulació de respostes socials sòlides.

9. Innovadors

Projectes creats per cobrir una necessitat social existent no coberta per cap projecte o administració.

10. Sostenibilitat ambiental

Aquest criteri valora el compromís per la sostenibilitat ambiental i la cura del planeta per part dels projectes, concretada de diverses formes, sigui utilitzant criteris de consum conscient, responsable i transformador en la compra de materials o productes per la seva activitat econòmica; fent ús de paper reciclat, de materials d’oficina, de productes amb certificació de producció sostenible, o d’energia produïda amb fonts renovables, demostrant pràctiques d’estalvi i eficiència energètica o gestió de residus o elaborant i implementant un pla, mesures o polítiques de gestió ambiental.