Manifestem

Els indicadors de pobresa, exclusió i desigualtat no han deixat d’empitjorar: velles i noves formes de vulnerabilitat s’entrecreuen i aguditzen, consolidant-nos com una de les societats europees més desiguals d’Europa. Dones, joves, infants, gent gran i migrants posen rostre a una estructura social delmada per l’atur, la pobresa i un risc d’exclusió que ja afecta el 23,5% de la societat. Tot plegat, mentre convivim amb unes elevades xifres de frau fiscal, de  concentració de la riquesa, de rescats públics de fallides privades i de legislacions recentralitzadores que malmeten l’àmbit social català. I sota un context europeu i unes dinàmiques globals –austeritat, especulació, financiarització– que expulsen cada cop més gent del circuit de la vida digna.

En aquestes condicions adverses, lluitar contra les desigualtats socials esdevé la nostra prioritat. Amb un peu a terra i l’altre a l’horitzó, fer-ho i reeixir implica engegar iniciatives innovadores i distintes que –més enllà de les mesures pal·liatives i d’urgència social– no reprodueixin fórmules caduques que han mostrat els seus límits i carències. El col·lapse institucional i la insuficiència evident de les polítiques públiques, fruit de la reducció de l’afeblit estat de benestar, vulneren ja drets de ciutadania i posen al límit el sistema de protecció social. És hora d’aturar-ho i revertir-ho.

Considerem que urgeixen noves respostes socials; que no es pot fer sempre el mateix i esperar resultats diferents; i que hem de continuar esdevenint subjectes actius del canvi social. En crisi de legitimitat i en buit ètic, si ni estat ni mercat solucionen avui el cràter de les desigualtats, aleshores cal actuar col·lectivament per avançar cap a un a societat més equitativa i més lliure: solidària, cohesionada i inclusiva. És per això que fem una crida a continuar desplegant la solidaritat quotidiana; a apostar per enfortir les capacitats socials i civils en la lluita contra les desigualtats: i a construir noves respostes autònomes, sòlides i solidàries, des del propi teixit social, cultural i cooperatiu del país.

Ho fem, en primera instància, articulant un nou fons econòmic de solidaritat, nodrit d’aportacions personals i col·lectives, per impulsar projectes comunitaris de transformació social i autofinançar alternatives concretes que pal·liïn dèficits socials urgents no coberts. No pretenem substituir –sinó exigir i preconfigurar, en paral·lel, el futur al que aspirem– responsabilitats i obligacions socials que corresponen a l’esfera pública.

Mentrestant, però, mentre això no passa, emplacem i convidem tothom a respondre col·lectivament: amb les nostres mans, amb els nostres diners i amb el nostre esforç compartit. Lliures de pobresa, exclusió i desigualtats és el nom d’aquest nou estri social, alhora fons econòmic, xarxa de solidaritat i resposta compartida. Amb les llums llargues posades, Lliures esperona a una dinàmica estable i permanent, sostinguda i solidària, autofinançada per la ciutadania i el teixit social, per a una estratègia transformadora útil en la llarga lluita contra la pobresa, les desigualtats i l’exclusió i que, generant processos socials democràtics i recuperant drets de ciutadania, reconstrueixi el vincle social comunitari esberlat per la crisi.

Som conscients que cap país no pot ser lliure si no ho és la seva gent. Per això neix Lliures i us demanem la vostra implicació activa i la vostra col·laboració econòmica. Des de les diferents sensibilitats i experiències que conformem un país plural, ens comprometem, abans de resignar-nos i caure en el parany del ‘no hi ha alternativa’, a sortir de les zones de confort, a enfortir la solidaritat i a construir respostes comunes davant la pitjor crisi social de les darreres dècades. Avui fem un pas més enllà, pensant en llarg i actuar en curt, davant una realitat social injusta que cada dia ens interpel·la. Les coses, efectivament, es poden fer diferents. Però, sobretot, cal fer-les diferents i entre totes i tots. Un cop més, si no ho fan ells, fem-ho nosaltres.