Text introductori de la "Memòria 2021 i +" del Projecte Lliures.
ECAS, Òmnium Cultural i Coop57.

El Projecte Lliures va néixer enmig de l’hivern del 2015, quan ja estàvem en un lloc pitjor i les conseqüències de la crisi financera del 2008 deixaven una fonda escletxa social. El túnel era llarg, no fer res no era cap opció i tots els indicadors ens revelaven una desigualtat estructural, cronificada i empitjorada. En aquell context, tres entitats d’àmbits molt distints –Òmnium Cultural, en l’esfera cultural; les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), referència en l’acció comunitària transformadora, i Coop57, des del cooperativisme i les finances ètiques– ens trobàvem per provar de capgirar-ho. Compartíem una anàlisi sobre la realitat social –la cartografia dura de cada desigualtat–, una reflexió ineludible –la necessitat urgent de noves respostes socials– i una proposta d’acció col·lectiva –feina en comú i mans a l’obra– per posar el nostre granet de sorra en la imprescindible lluita contra l’auge de les desigualtats socials. És el que estem fent. Cada dia.

Malauradament, els motius que adduíem i les raons que ens emparaven aleshores s’han anat agreujant any rere any, fins a arribar a configurar-nos com una de les societats més desiguals d’Europa. Encara no havíem sortit d’una crisi i, plovent sobre mullat, va arribar la pandèmia. I hi vam entrar desiguals i en vam sortir més desiguals, encara. Crisi rere crisi –avui una guerra a Europa, una inflació desbocada i un hivern incert–, la idea d’un sol poble s’ha anat esquerdant. De fet, ja som tres societats en una, on només un 33% viu en patrons de plena integració social; un 37%, sota una precarietat ininterrompuda, i un 30%, el màxim històric, en risc d’exclusió social. Aquí i arreu, el cràter de la desigualtat és un detonador que corca la democràcia, hipoteca el present i enfosqueix tot futur: segregació social, devaluació democràtica i degradació ètica. Per això volem ser part de la solució i no del problema.

Avui, ara i aquí, de les paraules als fets, durant els darrers cinc anys i arreu del territori, Lliures és sobretot un obrador, un ateneu, un menjador, una escola, un taller de català o una cooperativa. Una casa feminista de dones migrants a l’Eixample, un rebost solidari a Osona, un sostre per a dones sense llar a Nou Barris, un ateneu cultural i divers a Salt, una escola comunitària d’adults a Sants, una xarxa d’acompanyament a la gent gran a Ciutat Meridiana, un camp d’oliveres d’inserció sociolaboral a les Terres de l’Ebre. És impossible fins que deixa de ser-ho, diu la dita. Set anys després del que només era una idea, el Projecte Lliures –on estan implicades més de tres-mil persones– és avui una xarxa social estable i permanent, sòlida i sostinguda, autònoma i dinàmica, en la llarga lluita compartida per l’erradicació de les desigualtats socials. La pràctica quotidiana d’una solidaritat incondicional i horitzontal, basada en el suport mutu, l’autoorganització i la comunitat com a espai de transformació social.

Som conscients que un país mai no serà lliure si no ho és la seva gent. Hem après que, de tota crisi, o en sortim més lliures o en sortim més desiguals. Sabem que no serà fàcil sortir-nos-en, però serà molt més difícil no fer-ho. Què és Lliures, doncs? Xarxa, vincles i comunitat per a la transformació social. Tot un programa de futur vertebrat en el present, l’únic lloc disponible on realment podem canviar les coses.

Us convidem obertament, solidàriament, a formar part del projecte. Perquè ens volem lliures de desigualtats, pobreses i exclusions.

Teresa Crespo, per a ECAS
Xavier Antich, per a Òmnium Cultural
Anna López, per a Coop57

Llegeix la "Memòria 2021 i +"