Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), amb el suport de Lliures, han acompanyat les vivències al voltant de la precarietat energètica d’un grup del Casal dels Infants del Raval. Amb el projecte “Drets energètics en mans de la infància” han après a identificar què és i quins factors hi intervenen, i han expressat la seva veu, sovint silenciada, per trencar els estigmes de la pobresa. El balanç del projecte es va presentar en una taula rodona on també es van reclamar polítiques públiques garantistes amb els drets dels infants.

L’informe Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona, presentat el 2020 per ESF, revelava un increment incessant —que encara s’ha aguditzat més a conseqüència de la pandèmia i la crisi de preus— de les mancances en l’accés als subministraments bàsics: la dada més preocupant mostrava com el 15 % de les llars de la ciutat amb infants no poden mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos més freds.

Un cop presentat l’informe, l’entitat va creure necessari anar més enllà i posar el focus en les vivències dels infants i adolescents afectats, per crear, a partir de propostes adequades a la seva edat, un espai perquè poguessin elaborar la seva experiència i adquirir eines i coneixements per fer-hi front. Així, juntament amb l’APE, va sorgir “Drets energètics en mans de la infància”, que, amb el suport de la 3a convocatòria de Lliures, ha acompanyat durant un any un grup de nens i nenes d’entre sis i set anys del Casal dels Infants del Raval, entitat que des del 1983 acompanya, de manera holística, infants i joves en risc d’exclusió.

L’elecció d’implementar aquest projecte pilot amb infants del districte de Ciutat Vella no és casual, perquè, juntament amb els de Nou Barris, són els que presenten unes dades més preocupants: les llars amb infants que no poden mantenir una temperatura adequada s’eleva fins al 30 % en tots dos casos, i l’endarreriment en el pagament de les factures és el més elevat, per sobre del 25 %, mentre que al conjunt de la ciutat la mitjana és del 13 %.

El 13 de setembre passat, a la seu de l’entitat de Ciutat Vella, situada al carrer de la Reina Amàlia, els diversos agents implicats van exposar el balanç de l’experiència al costat de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, una altra iniciativa, en aquest cas de caràcter institucional, que també treballa per fer valdre la veu dels infants.

Conèixer els seus drets i expressar la seva veu, les claus per trencar l’autoestigma infantil de la pobresa

L’objectiu principal del projecte ha estat dotar d’eines els infants perquè puguin identificar què és la precarietat energètica com a primer pas per eliminar els estigmes i els sentiments d’autoculpa, i així entendre que l’accés als subministraments bàsics és un dret i no pas un privilegi al qual no poden accedir. En aquest sentit, els resultats han estat clarament enriquidors: “Si a les primeres trobades els infants s’assenyalaven els uns als altres i es deien ‘pobres’ quan explicaven les seves experiències, cap al final això ja no passava i s’escoltaven comentaris de suport, d’exculpació i de reivindicació perquè a cada casa hi hagi llum”, exemplificava Irene González, membre d’ESF i responsable del projecte.

Tanmateix, el procés s’ha desenvolupat a partir d’activitats i formats diversos al llarg de les diferents sessions per tal de poder recollir totes les experiències i aportacions, perquè, tal com afirmava González, “els infants no s’expressen des de la racionalitat i els conceptes abstractes que fem servir les persones adultes i, alhora, cadascun d’ells ho fa d’una manera diferent”.

D’aquesta manera, el conte I es va fer la llum, creat per les mateixes ESF i APE a partir del testimoniatge de famílies en situació de precarietat energètica de la Cañada Real, va ser el primer recurs treballat. A través de les situacions de manca de recursos que descriu, els i les participants van començar a identificar les que també viuen a casa seva. Després, amb jocs de rol i gimcanes, que presentaven situacions quotidianes, es van detectar les diferències entre allò a què es pot accedir o no en funció dels recursos que es tenen i també van conèixer els agents que intervenen en la gestió de l’energia (institucions i empreses) i quins són els drets que els usuaris poden reclamar. El procés es va completar amb dinàmiques artístiques, com, per exemple, la creació d’una espelma amb la qual expressaven els seus desitjos, per tal de poder plasmar les conclusions dels i les participants.

El benestar emocional, més enllà del benestar material

Més enllà de les dades de precarietat energètica, Laia Pineda, representant del projecte “Parlen els nens i nenes” de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, que s’encarrega d’enquestar els infants i promoure espais de participació i elaboració de propostes cap als grups polítics del consistori de la ciutat, subratllava que “molts problemes de l’edat adulta s’han gestat en la infància, i per això aquesta hauria de ser una etapa prioritària, però, alhora, cal deixar d’infantilitzar la infància i començar a escoltar-la”.

Així, la darrera edició de l’enquesta destaca el fet que un 10 % dels infants no està gens satisfet amb la seva vida i només el 30 % ho està bastant. Tenint en compte que aquest percentatge és el que més ha incrementat, i considerant que un “bastant” infantil és pitjor que el d’un adult, segons apuntava Pineda, les dades són alarmants perquè, en analitzar els diferents perfils, es constata que aquests infants són els que viuen en famílies amb rendes més baixes, major privació material severa i progenitors d’origen migrant.

No obstant això, la mateixa enquesta també constata que les experiències quotidianes són claus per al benestar infantil. Els espais de lleure i el temps compartit en família, encara que hi hagi manca de recursos materials, són reclamats pels nens i les nenes, i els relacionen amb el reconeixement de les capacitats pròpies i l’autonomia.

La demanda: polítiques garantistes amb els drets dels infants

“Els infants i adolescents acostumen a tenir menys espai en els debats sobre allò que els afecta directament, tot i que des de la seva vivència emocional poden aportar informació més que rellevant en la recerca i la ideació de solucions”, explicava González. En aquesta direcció, el projecte també ha recollit propostes dels infants per tal de millorar les seves condicions de vida, que les entitats faran arribar a les diverses administracions. En qualsevol cas, González posava sobre la taula la necessitat de procurar un accés universal a l’energia: “Fan falta polítiques garantistes que canviïn el punt de vista i facin entendre que el benestar infantil no ha d’anar lligat al poder adquisitiu de la família o a les ajudes en funció de la seva renda, sinó als drets dels infants”.

Un cop tancat el projecte, ESF vol elaborar una guia que reculli les activitats dutes a terme i les experiències viscudes. D’aquesta manera, la voluntat és compartir els aprenentatges i posar-los a disposició pública per inspirar i ajudar a tirar endavant altres iniciatives similars arreu.