On s’havien signat hipoteques i préstecs ara s’hi allotja l’Escola Popular de joves, l’espai d’acompanyament a joves migrades Alqua i l’Espai de Defensa Legal. La Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries de Manresa ha recuperat una oficina de Caixa Manresa, tancada i sense ús des de feia deu anys, per tal d’ubicar-hi alguns dels col·lectius membres que veien perillar els seus locals. A més, amb La Filadora, nom amb el qual s’ha batejat l’espai, s’ha potenciat el sentiment de pertinença i la possibilitat de trobada que alimenta els vincles veïnals.

Més enllà dels objectius comuns i les reunions i accions per assolir-los, els vincles entre els col·lectius de la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries de Manresa (XEPC) es teixeixen des dels espais físics compartits, i, des de principis d’aquest any, la XEPC en té un de nou: La Filadora. Es tracta dels baixos d’un edifici de la plaça de Sant Ignasi, antiga oficina de Caixa Manresa i propietat actualment de Divarian, una immobiliària del fons d’inversió Cerberus, que feia deu anys que estaven tancats i en desús, i que van ser ocupats el mes de gener d’enguany.

L’origen: amenaces de desnonament i espais que ja eren insuficients

La XEPC integra fins a vuit col·lectius que comparteixen una manera d’intervenir en la realitat de la ciutat per transformar-la: participació, suport mutu i empoderament popular per a l’emancipació. Dins d’aquesta estratègia comuna es va detectar que els locals on feien vida alguns dels col·lectius perillaven perquè estaven amenaçats per processos judicials de desallotjament. Aleshores, l’aposta de la XEPC va passar per “ocupar un altre espai per posar més pes a la balança, perquè sabem que els bancs i el capital continuaran fent-nos fora del màxim de llocs possibles”, explica Jordi Guiu, membre de l’Escola Popular de joves i de la comissió de comunicació de la XEPC. Tot i que l’ocupació i el manteniment requereixen molt d’esforç, “aquest era un bon moment per anticipar-nos i teníem força suficient per fer-ho”, apunta.

D’altra banda, alguns dels locals havien servit per a l’impuls inicial dels projectes, però ja començaven a ser insuficients. Per exemple, tal com esmenta Guiu, “el grup de joves estàvem en un espai molt fosc i aïllat, i això ens limitava a fer moltes coses, i, sense adonar-nos-en, ens afectava a l’ambient i ens tancàvem en nosaltres mateixos”. Tot i que moltes de les activitats que plantegen promouen la descoberta, l’aprenentatge i l’esbarjo a l’aire lliure, el nou local els ha aportat moltes més possibilitats.

D’aquesta manera, els primers dies des de l’ocupació es van dedicar a tirar a terra els separadors de vidre que caracteritzen un banc per tal de crear un espai diàfan i ample. Un cop l’espai va quedar net, hi van portar material d’altres locals, alguns dels finançats amb el suport de Lliures, com els llibres, jocs i altres materials pedagògics de l’Escola Popular, i van començar les reunions per tal d’organitzar-se. Tots els col·lectius de la XEPC hi van participar i poden fer servir el local, tot i que l’ús principal és per als col·lectius que anaven més necessitats d’un espai: l’Escola Popular de joves que es troba a l’espai obert de l’entrada, l’Espai de Defensa Legal que fa ús d’una sala aïllada per poder atendre amb més intimitat i, al final de tot, el taller de reparació de bicicletes d’Alqua, que promou eines laborals per a joves migrades.

Un espai físic per promoure el sentiment de col·lectivitat

Més enllà de la millora física de l’espai i d’assegurar-se la continuïtat durant un temps més, un aspecte positiu que ja s’ha palpat en aquest mig any d’existència de La Filadora és el valor immaterial de compartir espai entre projectes: “De vegades ens pensem que la coordinació entre col·lectius només és a les reunions, però la xarxa veïnal també es genera amb el fet de compartir espais informals que et fan sentir que formes part d’una causa comuna”, explica Guiu. De fet, el nom que han escollit per al local fa referència a la considerada la primera gran vaga contra el règim franquista el 1946 i promoguda per les treballadores de la Fàbrica Nova. Així, de les filadores que nuaven els fils trencats se n’extreu el significat de teixir vincles col·lectius per fer front a les desigualtats i l’exclusió.

Ja inicialment l’estratègia d’unir-se com a XEPC va sorgir fa uns anys per la necessitat de mostrar a la ciutat la lluita col·lectiva i de sumar forces entre diferents projectes que, en diversos àmbits, tenien estratègies i objectius comuns. Així, des que existeix aquest paraigua, la coordinació i la unitat d’acció entre col·lectius ha portat bons resultats: “Els diferents conflictes es vinculen i els ataquem conjuntament perquè, en definitiva, tot és fruit del mateix sistema que ens ofega”, apunta Guiu, i, així, es genera una alternativa que La Filadora, com a un nou espai per a la trobada, contribuirà a fer que continuï creixent: “La filla d’una família de la PAHC participa en l’Escola Popular, o una de les dones d’Aamas també és a l’Acció Sindical, per exemple, i això fa que et trobis en uns i altres espais, i en conèixer els teus veïns i veïnes, llavors trenques la desconfiança, estableixes vincles i generes comunitat, i tot això et fa veure que la lluita pels problemes de cadascú, en realitat, és col·lectiva”, assenyala Guiu.

Una aposta per revitalitzar el barri antic de Manresa

La ubicació de La Filadora no és casual. Al barri antic alguns dels col·lectius de la XEPC ja hi tenien el seu espai, per exemple, l’Escola Popular d’infants, i la proximitat física facilita la trobada i sentir-se més a prop: “Ara hem fet activitats conjuntes entre els infants i els joves, i això, si no estiguéssim a prop, no ho hauríem pensat”, argumenta Guiu. A més, la degradació del barri i la quantitat d’edificis buits també va ser un criteri a tenir en compte, perquè “la millor manera de donar-hi la volta és impulsar l’activitat col·lectiva per fer un barri viu amb gent que hi resideix, que ocupa els carrers i les places, i on, en definitiva, hi passin coses”.

La festa d’inauguració per obrir-se al veïnat

Després d’uns mesos d’activitat, al maig es va celebrar una festa d’inauguració per obrir-se al barri i a la ciutat, perquè des de l’inici de l’ocupació, en què es van fer alguns concerts i jornades, no s’havia fet res més de cara enfora: “Volíem celebrar l’espai, ensenyar com havia quedat i explicar què hi estem fent els col·lectius que l’habitem, perquè tot el veïnat, tant la gent que ja està implicada a la XEPC com la que no, pogués participar-hi, interactuar i, en definitiva, fer comunitat”, explica Guiu. Així, un migdia de dissabte, La Filadora va estar plena de gent que va gaudir d’un concert i va poder conèixer l’espai i els projectes més a fons.