Metziràdio és molt més que un podcast, és l’espai en el qual donxs i persones no binàries, per primera vegada, poden parlar sense censures dels temes que les inquieten: dret a la salut, sensellarisme, drogues, treball sexual, maternitat… Des de la seva posada en marxa ha estat un èxit, també en audiència. Ara, amb la nova temporada, vol anar més enllà i donar a conèixer les estratègies de suport mutu, solidaritat i resistència que existeixen. En definitiva, vol posar el focus en els esforços de supervivència i seguir fulminant estigmes. La nova temporada apunta maneres.

 

L’art i la cultura són una de les apostes de Metzineres a l’hora de crear entorns segurs i vies d’expressió per a les participants al projecte. Des del teatre, fins a la música, la pintura, la fotografia o l’artesania ja hi tenien cabuda i, des de fa un any, també la ràdio.

En format de podcast, que es grava i es penja per capítols a internet, les participants poden expressar la seva veu: “La ràdio permet poder xerrar sense haver d’exposar la cara i aquest marge d’anonimat genera molta llibertat a una població especialment estigmatitzada, també en la seva imatge, per tal de poder expressar-se sense censura i, així, aprofundir en els relats més enllà de la superfície”, explica Aura Roig, antropòloga social i sòcia fundadora de Metzineres, la cooperativa del Raval que l’any passat va rebre el suport de Lliures.

 

Un espai lliure per parlar en primera persona

Els programes es graven normalment els divendres, després de Pa’ella, una de les activitats més consolidades del projecte, a l’Àgora Juan Andrés Benítez del Raval, barri barceloní on Metzineres té la seu i vincles sòlids amb el teixit veïnal. D’aquesta manera, després del dinar i en un entorn informal i de confiança, es col·loquen les cadires i els micròfons i, amb l’ajuda d’una locutora professional que ho dinamitza, s’obre un espai perquè, qui vulgui, s’assegui a parlar.

Algunes participants són més habituals i d’altres menys, però sempre es genera un espai de confiança per parlar al voltant del tema escollit i també hi ha espai per a la improvisació. Les inquietuds que s’aborden són temes latents del col·lectiu i s’escullen durant la setmana a partir del que es palpa de forma informal en els altres espais de trobada del projecte. D’aquesta manera, al llarg dels onze capítols que fins ara han publicat, s’han abordat temàtiques com el dret a la salut, el sensellarisme, l’ús de drogues, el treball sexual, la maternitat, la interseccionalitat, les violències contra les donxs, la transexualitat, la presó i el Raval, a més d’un especial per al 8 de març.

“Ja coneixem els estigmes i les violències, i per això amb la ràdio anem més enllà: trenquem la imatge creada des del paternalisme que sovint acompanya les intervencions d’un col·lectiu vulnerabilitzat com aquest”, explica Roig, i, en aquest sentit, l’aspecte més valuós de la iniciativa és que les participants “senten que la seva veu no és interrompuda ni qüestionada i, a més, també estan adquirint eines per parlar en públic, expressar-se i fer-se entendre, perquè sempre han estat excloses d’aquestes dinàmiques”.

A més, després d’uns quants programes, Roig explica que la ràdio ja ha esdevingut una eina pròpia per a les participants: “Cada cop són més proactives, durant la setmana parlen de la ràdio i ja comenten què voldran explicar el divendres”.

Actualment, el programa sempre comença amb la secció Heroínas de Vidda Priego, que s’encarrega de crear un relat de ficció a partir de les experiències reals de les metzineres que participen del taller Monologueando que imparteix al projecte. Així, fruit d’un espai d’intimitat on s’aborden benestars, malestars, problemes i inquietuds, sorgeix la participació i el reflex d’aquelles que prefereixen mantenir-se en l’anonimat: “La Vidda té molta gràcia i enginy a l’hora de potenciar l’humor i la picardia que tenen les donxs, i aquest punt de vista també és molt necessari en les situacions dures i de supervivència”, explica Roig. Després, s’obre l’espai lliure per parlar sobre el tema del dia i també s’inclou una secció musical on Tania, una de les metzineres, presenta les seves creacions.

Una nova temporada per fer visible el suport mutu

De cara a la temporada que estan a punt d’estrenar, i després d’haver centrat els programes anteriors en les principals inquietuds del col·lectiu, ara l’objectiu és fer visibles les estratègies de suport mutu, solidaritat i resistència que existeixen entre elles: “Sovint es percep una imatge de ‘pobretes’ que posa el focus en què podem fer per elles, però no es valora el que ja estan fent per elles mateixes i com es pot donar suport a aquests esforços de supervivència que ja fan”, apunta Roig.

La invisibilització i la institucionalització viscuda, sovint genera un autoestigma en les donxs que usen drogues i, en aquest sentit, trencar aquesta dinàmica i reforçar la confiança i l’autoreconeixement és un dels objectius de Metzineres. Amb la ràdio, a més, ara volen que això es pugui donar a conèixer de portes enfora.

A més, el recorregut fet fins ara també ha permès entrar en contacte amb altres col·lectius afins del barri i la ciutat, convidar altres veus al programa i fer xarxa. Aquesta dinàmica comunitària també volen que es potenciï en la nova temporada a través d’entrevistes i de portar la ràdio a altres espais més enllà de l’Àgora Juan Andrés Benítez per tal de seguir teixint aliances: “No érem conscients de quanta gent ens escolta i pensàvem que l’èxit dels objectius interns ja donava sentit a fer més programes, però ens han arribat molts comentaris de gent que ha obert els ulls en molts temes gràcies a nosaltres i això és molt engrescador per gravar-ne molts més”, conclou Roig.