Les dones de “Cuina a l’abast” del Casal Claret de Vic van participar en l’organització del primer Iftar Comunitari de la ciutat, que va aplegar al voltant de tres-centes persones. Així, l’àpat amb el qual s’acaba el dejuni diari durant el mes sagrat del ramadà va servir per promoure la coneixença mútua, la diversitat i el diàleg entre persones de la ciutat.

La comunitat musulmana d’arreu del món ha celebrat enguany el ramadà durant el mes d’abril. Entre la població no musulmana, aquest període del calendari islàmic es coneix sobretot per la pràctica del dejuni, però aquest només és el fet més visible d’un període en què s’intensifiquen l’oració, la reflexió i els valors solidaris de l’islam. En aquest sentit, l’objectiu principal de l’Iftar Comunitari de Vic era donar a conèixer aquesta tradició i compartir-la amb tota la ciutadania.

El Casal Claret ja fa anys que es plantejava organitzar un iftar obert a tot el veïnat de la ciutat, per tal que les dones que participen en els diferents projectes de l’entitat i les seves famílies poguessin fer-se visibles de cara enfora i, alhora, compartir una tradició que sovint es viu de manera privada. La pandèmia ho va impedir, però enguany la iniciativa va renéixer conjuntament amb l’Ajuntament i tot un seguit d’entitats de la ciutat: Joves Musulmans d’Osona, l’Associació de Dones La Mà Solidària, la comunitat musulmana del carrer de Sant Francesc, el Centre Cultural Islàmic, l’African Muslim Association i el mateix Casal Claret.

Font: @vic_ciutadania

Menjar per a tres-centes persones i per promoure la diversitat

“Per a nosaltres és prioritari promoure activitats que potenciïn el diàleg i la coneixença mútua entre tota la comunitat de Vic”, explica Susanna Fernández, tècnica del Casal Claret que actualment acompanya el projecte “Cuina a l’abast”. En aquest sentit, l’Iftar Comunitari no només va servir per acostar a tothom els valors que recull l’Alcorà i que defineixen el mes sagrat del calendari islàmic, sinó que també va contribuir a “dignificar la comunitat musulmana de la ciutat de manera pública perquè, malgrat que ja fa anys que convivim i la seva aportació no només és gran en nombre sinó també en participació, encara hi ha molt racisme, i un gest institucional com aquest aporta amplitud de mires per normalitzar la seva situació i pot ajudar a canviar la mirada de la ciutadana”, apunta Fernández.

Per a les participants, la proposta va ser molt ben rebuda i de seguida es van engrescar, fins i tot de manera voluntària, a arremangar-se i cuinar per a tres-centes persones: “Sentir l’interès per una tradició que normalment viuen en la intimitat va ser molt important per a elles, perquè les dones musulmanes acostumen a participar menys en les activitats públiques que els homes i per això és molt positiu, no només que hi fossin, sinó que es pogués fer visible la feina que fan a la cuina”, explica Susanna Fernández.

Així, les dones de “Cuina a l’abast” van encarregar-se de cuinar el primer plat de l’àpat, la harira, una sopa marroquina tradicional de l’època del ramadà que suma diferents verdures als llegums, ingredient principal. La Mà Solidària, una entitat osonenca que aplega dones d’origen magrebí que cuinen i fan activitats per recollir fons per a famílies desafavorides, van aportar el segon plat format per pollastre i arròs, a més de pastes tradicionals, la seva especialitat.

Després d’una feina intensa, va arribar la data esperada, el dissabte 9 d’abril, i en el moment de la caiguda del sol, quan tradicionalment es trenca el dejuni, persones de diferents edats es van reunir per menjar plegades en taules rodones, que permeten veure’s les unes a les altres. Es va obrir un espai per a la pregària i es van presentar els projectes i les entitats diferents que havien organitzat l’acte. El balanç de la jornada va ser positiu i les entitats aposten perquè s’instauri com a tradició anual.

Per anar més enllà, perspectiva comunitària

Per part del Casal Claret, l’Iftar Comunitari ha estat una primera experiència que volen portar encara més enllà: “Enguany tot ha anat molt de pressa i el resultat ha estat molt engrescador, però de cara a les pròximes edicions volem que l’assemblea de dones del Casal sigui la que s’hi implica i decideix com fer-ho, més enllà d’un encàrrec que ha il·lusionat i implicat les dones del projecte de cuina”.

Així, aquest plantejament s’alinea amb la perspectiva comunitària amb la qual han començat a treballar darrerament perquè fins ara, la majoria de propostes eren pensades per les tècniques del Casal en funció de què pensàvem que podia interessar a les participants, però el darrer octubre es va iniciar un espai col·lectiu i totalment horitzontal, l’Assemblea mensual de Dones. En aquest espai, les participants proposen, decideixen i organitzen quins temes volen tractar i quines activitats volen dur a terme i aquest enfocament és el que es vol anar implementant també en altres projectes del Casal i als externs als quals participa.

L’èxit del projecte prelaboral obre nous horitzons

El projecte prelaboral de cuina va començar a caminar el 2015 amb el Dinem Plegats, un dinar comunitari que aplegava una vintena de persones els dimecres al pati del Casal, per degustar plats de la cuina marroquina a més d’altres receptes vegetarianes i d’arreu del món. La pandèmia va redirigir el projecte cap als menús per endur-se i l’aposta no només va permetre adaptar-se a una situació imprevista, sinó que va disparar el seu abast: la resposta de la gent va ser tan alta que actualment ja cuinen una setantena de menús per encàrrec cada dimecres.

Aquest creixement ha permès incorporar una cuinera més i actualment en són tres, a més d’una altra dona que s’ocupa de la neteja, però la capacitat de la cuina del Casal no permet anar més enllà i és per això que ha arribat el moment d’asseure’s per plantejar quins han de ser els nous horitzons: “Volem estudiar totes les opcions i veure què podem i volem fer perquè sigui potser un restaurant, un projecte de càtering, o una altra opció; el que tenim clar és que no ha de perdre l’essència d’acompanyament a dones i que també volem obrir-nos a explorar aliances amb altres entitats de la comarca i treballar de forma cooperativa”, explica Susanna Fernández.

En qualsevol cas, més enllà de l’èxit en els números, el que té més valor és l’interès creixent per part del veïnat perquè, tal com explica Fernández, “cada cop rebem més encàrrecs de gent externa a l’entorn del Casal tant per als menús dels dimecres com per a càterings per a grups, i fins i tot ens han arribat propostes de fer tallers de cuina als centres cívics”. D’aquesta manera, a través dels fogons, el Casal Claret no només continua promovent exitosament la inserció sociolaboral de dones, sinó que facilita que es generin espais per a la diversitat, el diàleg i el vincle entre tota la ciutadania de Vic.