La pràctica totalitat de les persones que atenen les entitats socials a Catalunya té problemes d’habitatge: 1,3 milions de persones viuen en un d’inadequat i gairebé un milió en un d’insegur, segons recull l’informe INSOCAT 14 – Habitatge i exclusió residencial, elaborat per la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), una de les tres impulsores del Projecte Lliures. Per fer-hi front, les entitats membres reclamen mesures encaminades a l’augment del parc d’habitatge accessible, la millora de la regulació i la protecció dels col·lectius més vulnerables.

El 97% de les persones ateses per les entitats socials a Catalunya tenen problemes d’habitatge. En total, 1,3 milions viu en un habitatge inadequat —infrahabitatges, en amuntegament o en estructures temporals— i gairebé un milió més ho fa en un habitatge insegur —ocupacions, temporals, amb amenaça de desnonaments o amenaces violentes—. A més, 18.000 persones viuen en situació de sense llar i sense sostre. “L’habitatge és avui un motor d’exclusió social de primer ordre. Garantir el dret a l’habitatge, reconegut, però vulnerat, és imprescindible. No hi ha cap política efectiva de lluita contra la pobresa si no va acompanyada d’una política d’habitatge que en garanteixi l’accés i el manteniment”, denuncia Míriam Feu, responsable de l’informe d’ECAS INSOCAT 14 – Habitatge i exclusió residencial, elaborat per l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, que es va presentar el 26 d’abril a la seu de l’Associació Benestar i Desenvolupament.

Les més afectades: persones migrades, famílies amb infants i monoparentals, i joves

Els col·lectius més afectats per aquestes situacions són les persones migrades, les famílies amb infants i adolescents, les llars monoparentals i les persones joves soles. Tot i que les dades empitjoren des del 2018, les entitats denuncien que el pes de l’habitatge en l’exclusió social s’arrossega des de fa molts anys i respon a una problemàtica estructural. “Les respostes a la problemàtica de l’habitatge són insuficients i insatisfactòries perquè s’afronta com una qüestió conjuntural el que és una problemàtica estructural”, reivindica Sílvia Laporta, responsable de l’Àrea de Gènere a Prohabitatge.

Més de la meitat de les persones que no poden atendre les entitats necessiten un allotjament, i el 48,6% necessitarien ajudes per pagar el lloguer, una habitació o els subministraments bàsics. Laporta denuncia que, a més, “la Mesa d’Emergència està trigant fins a dos anys a atendre les persones que els arriben, no són terminis d’emergència”. Un 50% de les entitats especialitzades en habitatge té persones que no pot atendre. Malgrat les restriccions i dificultats que va comportar la covid-19, el 2020 un 54,5% de les entitats va atendre més persones que el 2019.

Per tal de protegir els col·lectius en situació de vulnerabilitat, ECAS advoca per garantir l’acompanyament a les persones migrades mentre no es derogui la llei d’estrangeria; oferir habitatges d’ús social lligats a moments evolutius clau, com la gent gran i la joventut; garantir habitatges d’emergència en condicions adequades a les famílies monoparentals i infants, i reservar parc públic, suport i assessorament per prevenir abusos i discriminacions cap a les persones amb problemes de salut mental i discapacitat: “Cal política pública centrada a recuperar la funció social de l’habitatge”, reivindica Sílvia Laporta.

Sílvia Laporta, Ferran Busquets i Míriam Feu a la presentació de l’informe INSOCAT 14.

Els desnonaments i el relloguer són les problemàtiques que més augmenten

Entre les principals problemàtiques que les entitats veuen en el seu dia a dia destaquen el lloguer i relloguer d’habitacions, el fet d’haver de compartir habitatge de manera forçosa, i la persistència i l’amenaça de desnonaments, així com noves formes de desnonament invisible, l’assetjament immobiliari latent, les ocupacions estigmatitzades, el racisme immobiliari i el fet d’haver de viure al carrer de manera crònica o intermitent.

“La pobresa i l’habitatge generen molta angoixa i molt de patiment a les persones”, lamenta Ferran Busquets, vocal de pobresa d’ECAS. Les entitats consideren que les problemàtiques que més afecten i més s’han agreujat arran de la covid són els desnonaments del lloguer i el relloguer d’habitacions, tot i que també s’han agreujat els casos de situació de carrer intermitent.

Més habitatge protegit i millores en la regulació

L’informe revela també que el 80% de l’acció social a Catalunya està vinculada a problemes d’habitatge, i constata que aquests problemes afecten la forma i les possibilitats de l’acció social de les entitats. Una afectació, aquesta, que el 94% de les entitats creu que es produeix en el seu si. A més, denuncien que no tenen eines per fer-hi front i que les que tenen són inadequades.

Les entitats socials reclamen augmentar el parc d’habitatge accessible a través d’incrementar l’habitatge protegit, destinant l’1% del PIB a polítiques d’habitatge, comprant i captant habitatge privat, dotant de més recursos la Mesa d’Emergència i atorgant ajuts al lloguer.

Paral·lelament, reclamen millores en la regulació: sancions als grans tenidors que no compleixin amb les seves obligacions en relació amb contractes de lloguer social, un reforç del paraigua jurídic per preservar la funció social de l’habitatge, l’abordatge del sensellarisme a través de l’estratègia aprovada per al 2021-2024, l’aplicació sense restriccions de l’empadronament, i instruments i incentius fiscals.