L’any 2021 es van executar al voltant de 5.000 desnonaments a Barcelona. A més de la pèrdua d’un lloc on viure, entre les conseqüències psicològiques i emocionals generades per la inestabilitat vital hi ha l’estroncament dels processos formatius i d’adquisició de competències bàsiques que moltes persones havien iniciat per millorar la seva vida. Davant d’aquesta situació, que no fa més que aguditzar la desigualtat d’oportunitats, La Troca ha potenciat encara més la seva aposta: adaptabilitat, flexibilitat, atenció integral i acció en xarxa amb altres col·lectius veïnals.

La Troca, l’escola comunitària de persones adultes del barri barceloní de Sants, va obrir les portes el 2018 després d’un llarg procés de diagnosi de les necessitats formatives existents al barri. Així, a través de l’alfabetització i l’adquisició de competències bàsiques, des d’aleshores ha acompanyat moltes persones en risc d’exclusió social en el camí de millorar la seva situació laboral, familiar i, en definitiva, les seves condicions de vida.

En el context inicial ja eren molts els casos de persones participants que no tenien una situació vital estable i segura, però les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia no han fet més que tensar-les i, en molts casos, han desembocat en desnonaments: “La pèrdua d’un lloc estable on viure té un impacte en la salut física i psicoemocional de la gent, en la capacitat de mantenir un compromís d’assistència i participació i en la concentració”, explica l’Adriana, educadora social i membre de La Troca.

La inestabilitat en l’habitatge malmet la salut física i psicoemocional

Des de La Troca expliquen que a les classes es troben amb crisis d’ansietat, estrès psicològic, insomni… En definitiva, persones que procuren continuar el procés iniciat i que confien en el que poden obtenir-ne, però que es veuen superades per la inestabilitat de no saber què passarà amb el lloc on viuen amb la seva família: “Tenen el cap en una altra banda intentant entendre la situació, pensant en què fer, quin és el següent pas, on poden demanar ajuda…”, apunta l’Amanda, una altra de les docents de La Troca.

En qualsevol cas, el desnonament és l’extrem, però hi ha moltes famílies que viuen en condicions que dificulten molt els processos d’aprenentatge i, tot plegat, és un peix que es mossega la cua: “Intentes formar-te per trobar una feina perquè sense feina no et faran un lloguer per a un pis i no tens la situació administrativa regularitzada. Llavors vius amb moltes més famílies a casa d’algun familiar o amic que sí que la té, però en una situació d’amuntegament que no et permet poder viure tranquil·lament i molt menys dedicar energia a l’aprenentatge”, assenyala l’Adriana.

La resposta: una atenció integral i una adaptació a cada cas

L’adaptabilitat i l’atenció integral són dues de les apostes que defineixen el funcionament de La Troca per tal d’evitar que s’abandonin els processos formatius, perquè, tal com apunta l’Adriana, “cal adonar-se de les conseqüències de la precarietat en les nostres vides i per això permetem la flexibilitat; si a algú li surten unes hores de feina puntual, pot marxar i reincorporar-se més endavant, i, si bé és cert que això fa més complexes la gestió i la docència, també possibilita que els vincles i la motivació es mantinguin i no es perdi el fil del procés d’aprenentatge”.

El treball en xarxa i els contactes quotidians amb els serveis públics, però sobretot amb el teixit veïnal organitzat de Sants, és un altre element distintiu de la manera de fer de La Troca. En aquest sentit, entenen que l’aprenentatge i l’adquisició d’habilitats han de tenir en compte les circumstàncies personals de cadascú, i per això també fan de pont cap a aquests recursos: “El nivell lingüístic de moltes persones migrants és molt baix i, juntament amb el xoc cultural, dificulta molt que puguin conèixer i accedir als recursos i espais que les poden ajudar. Nosaltres les acompanyem perquè puguin encarrilar la multiplicitat de fronts oberts i així tornar a concentrar-se en la seva formació”, descriu l’Amanda.

De fet, a l’inici de la pandèmia van obrir un espai per atendre les participants de l’escola per donar un cop de mà en els tràmits digitals, perquè, de la nit al dia, la burocràcia va passar a ser en línia i molta gent va quedar desplaçada per la bretxa digital: “Molta gent es va quedar sense eines, perquè, si no domines les llengües vehiculars, no tens una alfabetització bàsica, els llocs que coneixies han deixat d’atendre presencialment i tu no tens els mitjans tècnics per accedir-hi en línia… és impossible que te’n surtis sola”, explica l’Adriana com a exemple paradigmàtic de molts dels casos amb els quals es troben. Va ser en aquest espai on van rebre moltes demandes relacionades amb gestions sobre l’habitatge i, més concretament, els desnonaments.

Així, a través d’un servei d’atenció telefònica en primera instància i presencial, quan va ser possible, aquest servei va ajudar a fer comprensibles les cartes dels jutjats, a demanar cites als serveis socials, a establir contacte amb l’oficina d’habitatge o a buscar advocats d’ofici, per exemple. Aquesta línia de treball és una de les que van poder reforçar amb el suport de Lliures. Tanmateix, també van destinar esforços a fer de pont i coordinar-se de manera més intensa amb els moviments veïnals del barri que s’organitzen específicament per fer front a les vulneracions del dret a l’habitatge digne de forma col·lectiva.

La reivindicació: una acció institucional que inclogui totes les persones

Des de La Troca posen l’alerta en el fet que el context no protegeix ni facilita que la gent amb menys recursos pugui tenir possibilitats de desenvolupar-se i evitar que els seus fills i filles heretin les desigualtats pel fet de no tenir un espai estable i tranquil des del qual poder projectar la seva vida cap endavant. En aquest sentit, l’augment dels casos de desnonaments entre les persones assistents està complicant molt la situació de l’escola, tant de les mateixes alumnes com de les docents i voluntàries, i això les ha portat a repensar el funcionament que cal seguir: “Ha arribat un punt en què ens hem hagut de plantejar on posem el límit a l’hora d’involucrar-nos en les situacions personals per tal de blindar el nostre dia a dia, mantenir les classes i conjugar-ho tot plegat”, argumenta l’Adriana.

És per això que reclamen una acció institucional que doni una resposta universal, perquè “els moviments socials i les aliances veïnals fem molta feina, però no podem ni hem de responsabilitzar-nos de la desigualtat global”, denuncia l’Adriana. En aquesta línia, la contradicció que assenyalen és clara: “Hi ha una exigència social molt forta que demana a les persones que s’integrin, es formin, participin i busquin feina per ser autònomes… I, alhora, un munt de pals a les rodes que comencen per la mateixa llei d’estrangeria i continuen amb un mercat immobiliari salvatge”.