Amb el nou local, els veïns i veïnes de La Florida recuperen el repartiment d’aliments al barri i ja no hauran de desplaçar-se fins a Can Serra per recollir-los. Però, més enllà de l’alimentació, la xarxa promou que aquest espai sigui un punt de trobada per a l’autoorganització del veïnat en alternatives col·lectives a l’assistencialisme. De moment, ja acull l’Associació de Veïns, sessions d’assessorament en temes d’estrangeria, classes d’idiomes o el punt de recollida de la cooperativa de consum,  i preveu iniciar d’aquí a poc l’espai de Cuina col·lectiva.  

“A l’inici de la pandèmia ens vam començar a organitzar, sobretot a La Florida, perquè la gent ens avisava que no tenia menjar. Es va abordar aquella necessitat urgent, però ningú no volia limitar-se únicament a repartir aliments per tal de no ser assistencialistes”, explica Laia Ramos, una de les impulsores de la xarxa d’aliments de l’Hospitalet. “En aquell escenari es va veure una oportunitat per articular xarxes de suport veïnal que poguessin anar més enllà, vinculant col·lectius que normalment no s’organitzen, en aquesta dinàmica més transformadora”.

Així, la xarxa va néixer per fer el repartiment d’aliments —agroecològics i de proximitat per tal de respectar criteris de sostenibilitat i alinear-se amb la pagesia local—, però cobrir aquesta necessitat és només el punt de partida, perquè el valor diferencial és la invitació a l’autoorganització de les persones beneficiàries i la suma de forces amb altres col·lectius.

De tota manera, el fet de quedar-se fa uns mesos sense local a La Florida va obligar a unificar el repartiment a la Casa de la Reconciliació de Can Serra, l’altre barri on està organitzada, i això va fer que aquests plantejaments fossin més difícils d’assolir; els veïns i veïnes s’hi desplaçaven per recollir els aliments, però com que no era al seu barri, era molt difícil que s’hi impliquessin més enllà.

Recuperar el repartiment d’aliments i obrir-se a altres usos

Ara, la xarxa ha pogut obrir un local amb el qual ha recuperat el punt de repartiment que havia perdut. Alhora, també aposta per esdevenir un punt de trobada veïnal de referència i, en aquest sentit, l’ha obert a l’acollida d’altres usos comunitaris alineats amb els seus plantejaments, tal com ja passa a Can Serra, on a la Casa de la Reconciliació té contactes amb altres entitats.

Així, després d’unes setmanes de fer-hi obres per deixar-lo a punt, va ser a mitjans de gener que el local de La Florida va quedar obert definitivament. De moment, a més del repartiment d’aliments, ja està servint per a l’ús de l’Associació de Veïns de La Florida, cada dilluns hi ha assessorament especialitzat en temes d’estrangeria, s’hi estan fent classes d’àrab per a infants, i, a més, estudiants de l’escola d’oficis de l’IES Provençana hi han pogut fer pràctiques i ajudar en la reforma del local, per exemple. La voluntat, doncs, és “obrir-se al barri i que hi passin coses”, apunta la Laia.

A més, el nou local també vol servir com a nou punt de la cooperativa de consum d’aliments vinculada a la xarxa i així fer coincidir el dia de recollida de les cistelles amb el del repartiment d’aliments de la xarxa de suport, sense distincions. D’aquesta manera, la idea és “trencar l’estigma del dia de la gent que paga i el dia dels pobres, i unificar-ho en el dia de l’alimentació en general, per crear més vincles i eliminar les dinàmiques assistencialistes, i que tothom s’hi impliqui per donar continuïtat a tot l’ecosistema de xarxes veïnals”, argumenta la Laia.

Can Serra, l’exemple a seguir en la implicació veïnal des dels vincles afectius

La xarxa valora l’èxit de l’experiència del temps que porta treballant a Can Serra, perquè les dinàmiques comunitàries han anat agafant força, i per això vol que el nou local de La Florida serveixi perquè hi passin coses semblants. Una de les activitats que vol replicar és la Cuina col·lectiva del dimarts, a la qual es convida a participar les persones que venen al repartiment d’aliments.

Es tracta d’un espai informal i relaxat en el qual s’aprofita l’estona de cuinar i menjar receptes de reaprofitament, proposades per les persones que hi ha aquell dia, per abordar inquietuds i criteris sobre el funcionament de la xarxa. Però també va més enllà: “És a través de generar espais afectius i de confiança en els quals la gent se sent còmoda per parlar sense por a ser jutjada que poden expressar-se les necessitats, sorgeix la implicació i també podem connectar les persones amb altres recursos que els poden interessar”, argumenta la Laia. El local de La Florida compta amb una cuina que estan acabant d’equipar i reformar, de manera que preveuen que d’aquí a poques setmanes també hi podran organitzar una nova Cuina col·lectiva.

Un exemple dels resultats d’aquesta dinàmica comunitària és el de Fàtima Zorah. Tal com explica la Laia, “va venir per recollir aliments i ara és una de les que té més pes en l’organització del repartiment; tota la interlocució amb la comunitat àrab la fa ella i alhora indaga en les situacions administratives de les persones. Ens ho explica i llavors les posem en contacte amb l’assessorament d’estrangeria”.

L’alimentació és una necessitat bàsica, però també n’hi ha d’altres, com l’habitatge, la regularització, l’educació dels nens i nenes o, senzillament, la socialització i la connexió entre persones, i és a través de conèixer-se entre veïnes que s’estableixen vincles de confiança per compartir-les i fer-hi front de manera col·lectiva.

Un altre exemple del qual també parla la Laia és el de la Guadalupe, veïna de Can Serra, que “venia a buscar aliments, després a organitzar el repartiment, més tard als dimarts de Cuina col·lectiva, i l’altre dia me la vaig trobar al Cinema al barri que es fa una vegada al mes!”. Així, amb la constància quotidiana de tractar la gent des de la inclusió i sense judicis, es pot transcendir l’assistencialisme. En aquest sentit, la Laia afegeix: “va passar de ser una persona que estava desconnectada del barri a descobrir un espai on la gent no la jutja i li parla de tu a tu, l’inclou, més enllà de si és pobra o no ho és. Aleshores comença a participar en aquestes activitats en què hi ha molta barreja de gent i sent que la seva situació es normalitza”.

“La precarietat generalitzada fa que de vegades costi anar més enllà en la implicació, però nosaltres apostem per una estructura des d’un altre paradigma que no sigui la vigilància, el control i la sospita, sinó l’acollida, l’afecte i la construcció col·lectiva, encara que siguin processos lents”, conclou la Laia, i ara la xarxa ja compta amb un nou espai físic on poder continuar avançant en els seus plantejaments.