Les negatives conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia —recollides a l’informe Foessa, que s’ha presentat aquest febrer— han fet créixer les sol·licituds per accedir als pisos d’ús social de les Llars del Seminari de Lleida: al tancament del 2021, se n’havien registrat cinquanta, vint més que fa dos anys. El projecte ha reorganitzat el seu funcionament per adaptar-se a les circumstàncies actuals i mantenir tant l’oferta habitacional com l’acompanyament individual i les dinàmiques comunitàries.

Una part de l’edifici de l’antic seminari de Lleida es va reconvertir en habitatges socials per a famílies en situació de vulnerabilitat i exclusió social el 2012. En aquell moment, les conseqüències de la crisi financera i immobiliària feien estralls i les Llars del Seminari, impulsades per la Fundació Entre Tots i per al Bé de Tothom, van sorgir amb la voluntat de facilitar un allotjament com a resposta immediata a la necessitat d’habitatge.

Ara, una nova crisi social i econòmica provocada per la pandèmia de la covid-19 ha agreujat la situació d’aquelles famílies que, en molts casos, ja es trobaven en cercles de pobresa i exclusió estructural. Tal com recull el darrer informe Foessa presentat per Càritas aquest mes de febrer, l’exclusió de l’habitatge ha crescut durant els anys de pandèmia: el 2018 afectava el 22,2% de la població catalana i el 2021 la xifra s’eleva fins al 35,3%.

L’impacte de la pandèmia fa créixer la necessitat habitacional

En aquest context, la funció de les Llars del Seminari es fa més urgent i necessària, i en els darrers mesos s’ha comprovat com s’incrementava el nombre de famílies interessades —de les trenta sol·licituds registrades fa dos anys a les quaranta-cinc fa un any i fins a cinquanta a les acaballes del 2021— i s’ha detectat circumstàncies que són clarament conseqüència del moment actual: “En la majoria de casos observem una exclusió cronificada, però darrerament ens hem trobat amb famílies afectades pels ERTO o estafades perquè havien signat baixes voluntàries quan els havien dit que eren ERTO i, per tant, quedaven exposades sense cap mena de prestació i sense poder pagar un pis”, explica la Natalia, treballadora social de les Llars del Seminari.

Aquesta allau de sol·licituds va arribar perquè cinc famílies van acabar el seu procés a les Llars, establert en una temporalitat màxima de tres anys, i per omplir els pisos que quedaven lliures, es va fer una crida a entitats socials de la ciutat per tal d’arribar a noves persones que en poguessin fer ús. Així, tal com explica la Natalia, “es fa un contacte amb serveis socials, Càritas, Creu Roja o altres entitats socials de la ciutat perquè ho transmetin a les famílies i, aleshores, ens deriven les famílies que més ho necessiten o aquestes fan la petició per iniciativa pròpia si ja ens coneixen”.

Un acompanyament multidimensional

A més de la mesura urgent d’un habitatge, ja des d’un inici el projecte ha treballat des d’un enfocament que inclou un acompanyament individual a cada cas i una dinàmica comunitària. Al llarg d’aquests anys, a través de la reconstrucció de llaços socials i la implicació en els espais i les activitats plantejades, moltes famílies han pogut recuperar-se de situacions complexes i seguir el seu camí després de passar per les Llars del Seminari: “Quan citem a les famílies interessades, els parlem del plantejament i les dinàmiques que seguim de compartir espais, participació en els tallers i, en definitiva, una actitud de corresponsabilitat i participació, perquè entre tots podem avançar més i millor que individualment”, argumenta la Natalia. D’aquesta manera, després d’uns mesos d’entrar al pis “s’estableix un pla de treball de forma conjunta entre l’equip i la família amb objectius concrets en el temps tant personals com laborals o formatius i, a través del vincle que es genera en les reunions formals, però sobretot en espais informals, les acompanyem”, explica.

Els fruits d’aquest plantejament han pogut celebrar-se, per exemple, amb el cas de la Wallia i la Jill, membres d’una de les famílies del projecte, que resumien així la seva experiència en l’escrit de comiat abans de tancar el seu pas per un dels pisos: “Vam arribar a les Llars en un dels pitjors moments de la nostra vida. Estàvem soles i sense esperança, però en arribar-hi tothom ens va rebre amb les mans obertes i, gràcies a aquesta gran família, vam poder deixar enrere tot el dolent que havíem viscut i recuperar l’alegria que havíem perdut”, expliquen.

Adaptar-se per seguir aprenent i mantenir els vincles

Les mesures restrictives per evitar els contagis de la covid-19 han afectat el funcionament dels tallers i les trobades comunitàries i, per tant, tant l’equip de professionals del projecte com les persones voluntàries de la Fundació, han hagut d’adaptar-se per procurar que la dimensió comunitària continués activa: “Amb l’arribada de l’òmicron vam haver de tornar a suspendre els tallers i les activitats comunitàries com en l’època del confinament estricte, però la intervenció individual i l’atenció a les famílies ha seguit”, explica la Natalia. De tota manera, les trobades conjuntes s’han continuat fent en línia per no perdre l’espai on es comparteixen inquietuds i d’on sorgeixen les temàtiques dels tallers i les dinàmiques veïnals que s’aborden col·lectivament. Tanmateix, altres activitats com el comiat d’una treballadora o el tió per Nadal es van poder celebrar combinant la videotrucada i la presencialitat.

 

En aquest sentit, quan les restriccions ho han permès, el suport de Lliures ha contribuït a millorar la qualitat dels tallers tant pel que fa a la infraestructura tècnica —amb televisors per compartir vídeos i altres materials— com en la contractació de personal expert en cada àmbit. Així, en el darrer any s’han tractat àmbits com la costura, la criança positiva, el reforç escolar, les classes de català, l’alimentació saludable o la inserció laboral, entre d’altres, en un espai que no només permet adquirir coneixements sinó que també afavoreix els vincles comunitaris: “La idea és que les participants agafin noves estratègies per tirar endavant soles més endavant, així com que coneguin millor les persones que viuen a l’edifici: s’estableixen amistats i en molts casos la relació perdura un cop marxen del pis”, explica la Natalia, que, a tall d’exemple, recorda el cas d’una dona que viu sola i, per les restriccions de la pandèmia, no va poder anar a veure la família per Nadal i el va passar a casa d’una altra família de les Llars.

Més que una comunitat veïnal

El contacte humà i les relacions de solidaritat també són alguns aspectes que destaca l’Ana Isabel, una altra de les veïnes: “Aquesta comunitat té molta més vida que qualsevol altre edifici de Lleida perquè aquí s’hi comparteix molt més que una simple relació veïnal i això és el que la fa tan especial: qualsevol persona que entra al projecte se’l fa seu i dia a dia descobreix eines per arribar a complir els seus objectius, gràcies al gran equip de professionals i persones que t’acompanyen en el procés familiar”.

 

Cinc famílies noves van entrar a les Llars del Seminari abans d’acabar l’any i en les setmanes vinents en seran dues més que ompliran l’espai d’aquelles que ja han acabat el seu procés, malgrat que el context que es troben en sortir no sempre sigui fàcil: “Les desigualtats institucionals sovint no donen resposta a moltes famílies que han fet un bon procés i ja són autònomes, perquè malgrat tenir feina no poden assumir els lloguers de pisos i es tornen a trobar, encara que sigui de manera diferent, en situacions de certa precarietat”, apunta la Natalia. No obstant això, tal com expressaven la Wallia i la Jill en el seu escrit de comiat, l’acompanyament que ofereix les Llars del Seminari deixa una llavor que continua creixent en les persones que hi passen un cop marxen: “Donem les gràcies a les famílies, a la Fundació i als professionals per la dedicació que ens han brindat; el nostre camí era molt difícil, però hem trobat un raig de llum i avui comencem una nova vida sabent que ens envolta gent que ens dona suport i deixem una porta oberta que no es tancarà mai”.