Els testimonis dels nens i nenes de la Cañada Real que viuen en situació de pobresa energètica han quedat recollits a “I es va fer la llum”, un conte impulsat per Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF) amb el suport del projecte Lliures. Amb aquest material, les dues entitats volen promoure espais educatius que empoderin la infància en la reivindicació dels seus drets energètics. La presentació serà a Barcelona el dissabte 29 de gener, tot i que el conte ja es pot trobar en llibreries d’arreu del país o comprar per internet al web de Pol·len Edicions

Malgrat que l’habitatge digne i la protecció són drets inclosos en la Declaració Universal dels Drets dels Infants, són molts els que creixen en llars amb limitacions i mancances en l’accés a l’aigua, la llum o el gas, també a casa nostra. Per exemple, a Barcelona, el 15 % de les llars amb infants no es poden permetre mantenir-la a una temperatura adequada durant els mesos més freds de l’any —xifra que supera el 30 % als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris—, i, en el conjunt de Catalunya, 67.000 persones han patit talls d’algun subministrament.

Històries reals per empoderar i promoure la solidaritat

L’APE i l’ESF treballen conjuntament amb el suport de Lliures en el projecte “Drets energètics en mans de la infància” per tal de fer visibles les conseqüències de la pobresa energètica que pateix el sector de la població de menys edat. Tanmateix, l’objectiu també és dotar d’eines i espais de participació real per tal que nens i nenes puguin apoderar-se dels seus drets i fer propostes per a la generació de polítiques públiques.

Un dels fruits de la feina conjunta entre aquestes dues entitats és el conte “I es va fer la llum”, que compta amb les il·lustracions d’Ivonne Navarro i que ha estat editat per Pol·len Edicions, una editorial catalana que segueix criteris d’ecoedició per reduir els impactes mediambientals de la producció del paper. Es tracta d’una història escrita per dones, mares i àvies valentes de l’APE a partir de les experiències que han viscut les seves famílies i altres que en formen part, així com el testimoniatge d’infants de la Cañada Real després d’un any de viure sense llum. Així, es tracta d’una història coral amb diversos personatges i amb un llenguatge senzill, però que no perd contundència: “És el conte ideal perquè es puguin acompanyar les situacions de pobresa energètica en àmbits educatius i, alhora, enfortir les xarxes de suport que treballen per revertir aquesta situació”, expliquen les entitats.

De totes maneres, el conte també s’adreça a totes les famílies i infants que, malgrat tenir aigua, llum i gas, estan creixent en un món on aquests drets no es respecten en totes les llars, per tal de fer visible aquesta realitat i promoure la solidaritat i l’actitud crítica davant la injustícia: “Ni set, ni fred, ni foscor” és un dels lemes de les activistes de l’APE. És per això que el projecte va més enllà de l’edició del conte i també compta amb una fase de distribució a escoles i biblioteques per tal de fer-lo arribar arreu i acompanyar-lo d’activitats paral·leles. La presentació serà el dissabte 29 de gener a les 11 h, a l’espai social La Negreta, al barri Gòtic de Barcelona, i anirà acompanyada de xocolatada i contacontes. Per assistir-hi, cal inscriure’s aquí.

Les conseqüències de créixer sense drets energètics

A l’estudi a Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona que ESF va elaborar el 2020 es posaven de manifest conseqüències derivades de la pobresa energètica en infants i joves com, per exemple, una salut física ressentida per la manca d’àpats calents i d’escalfor, o per les malalties respiratòries; un major risc de patir problemes de salut mental, sobretot pel que fa als i les adolescents, i una educació en risc de fracàs, ja que la inestabilitat del subministrament de llum a les llars té conseqüències en la realització de les tasques escolars i en la higiene, que també pot arribar a crear situacions d’assetjament escolar.

La pobresa energètica: més enllà dels talls de llum

Els talls dels subministraments, patir endarreriment en el pagament de les factures o no poder mantenir la llar a una temperatura adequada són alguns dels fets que es recullen en el concepte de “pobresa energètica”, però els indicadors que el defineixen van més enllà d’aquests extrems, perquè també inclouen les llars que veuen compromeses altres despeses, com ara l’alimentació, l’habitatge, l’educació, la roba o l’oci, per tal de poder pagar els rebuts dels subministraments.

És per això que, si es tenen en compte tots aquests factors, es calcula que a Catalunya hi ha entre un 10 i un 20 % de persones que es troben en aquesta situació, i l’increment dels preus de l’energia podria fer créixer encara més aquesta xifra. “Parlem de ‘pobresa energètica’ i no només de ‘pobresa’ perquè la causa no és només no tenir recursos, sinó també els preus de l’energia, que són tan alts que fan que hi hagi moltes llars que no els poden pagar, i queden excloses”, apuntava la portaveu de l’APE, Maria Campuzano, a les portes d’aquest hivern a El Matí de Catalunya Ràdio.