Del veïnat i per al veïnat. Amb el suport de Lliures, A-Porta ha engegat la cooperativa Ser Barri SCCL a Ciutat Meridiana i ja ha estès el porta a porta a més de tretze barris i municipis de tot Catalunya. El model és fàcilment replicable: són els mateixos veïns i veïnes els qui acompanyen persones que ho necessiten i, al mateix temps, es generen llocs de treball estables i dignes.

El 2016, la CONFAVC va escollir Ciutat Meridiana per iniciar el projecte A-Porta, que, a través del porta a porta, tenia l’objectiu d’accedir a les llars del barri per oferir informació de serveis i recursos existents que poguessin millorar la qualitat de vida del veïnat, detectar necessitats no cobertes i regenerar llaços i vincles. La situació de solitud que es va observar en moltes persones va motivar a engegar la cooperativa Ser Barri SCCL, que, amb el suport de Lliures, ha creat un servei que suma el suport emocional a les tasques de la llar i les cures, i, al seu torn, genera ocupació per a persones del barri. Així, del veïnat per al veïnat, s’omple el buit emocional i es generen xarxes veïnals. A-Porta ha estès el porta a porta a més de tretze barris i municipis, i busca vies de finançament per replicar també el model de cooperativa.

Després de tres anys i de parlar amb gairebé 3.000 llars, vam aconseguir un estalvi de gairebé mig milió d’euros en el conjunt del barri en les factures de la llum, i, a partir d’aquest inici centrat a fer front a la pobresa energètica, vam adonar-nos que els serveis i les ajudes existents des de l’administració poden cobrir algunes necessitats, però que alhora hi ha una manca de suport emocional per fer front a l’aïllament i la solitud a la qual no arriben”, explica Celso, adjunt de direcció del projecte.

Alejandra coordina A-Porta a Ciutat Meridiana i Celso és adjunt de direcció del projecte. En un barri aixecat a la muntanya, definit pel desnivell orogràfic i pels blocs de pisos antics i sense ascensor, molta gent queda aïllada i té dificultats per sortir de casa. “A Ciutat Meridiana el bus va arribar perquè els veïns i veïnes van segrestar-ne un al centre de Barcelona, van agafar el volant i el van portar fins aquí. El meu pare era un d’ells. Ell va ser dels primers a arribar al barri, i aquí no hi havia res. Els carrers i el clavegueram l’hem construït els veïns i veïnes, i hem hagut de lluitar molt per a tot: per al bus, el metro, les escales mecàniques… Tot arriba tard i després de massa esforç. Aquest barri és meravellós, estàs a la muntanya i tens verd per tot arreu, però et mors esperant”, explica Mari, una veïna que ha esdevingut beneficiària del projecte un cop creada la cooperativa Ser Barri SCCL, que ofereix treball de llar i de cures i, sobretot, de suport emocional.

Des del veïnat i per al veïnat

Després de la primera fase porta a porta, en un context marcat pel desconfinament per la covid-19, la cooperativa va començar a funcionar amb el suport econòmic del projecte Lliures i de Barcelona Activa. El seu tret distintiu és posar el focus en l’atenció a les necessitats individuals, que no són les mateixes en cada persona, i des de la voluntat de teixir vincles comunitaris d’igual a igual, més enllà de la relació estricta entre treballadora i persona atesa. “Les ajudes públiques arriben on poden, però sovint se cenyeixen en conceptes preestablerts que se sol·liciten omplint un full prefixat. Nosaltres volíem pensar-ho a l’inrevés: parlar amb cada persona i preguntar què necessita per poder oferir un servei des de la part afectiva i empàtica”, explica Celso.

Així, sobre aquesta base, la cooperativa s’ha edificat també d’una manera diferent d’altres empreses i serveis, perquè les persones contractades són també veïnes del barri, marcat per l’atur i l’economia submergida: “La feina que oferim no només permet donar certa estabilitat a les treballadores, sinó també facilitar l’accés a noves feines per la formació rebuda i l’experiència acumulada”, apunta Celso. Tanmateix, igual que s’ha arribat a les persones a atendre a partir del contacte amb les entitats i els serveis socials i de salut del barri, també les persones contractades han estat referenciades per aquest teixit. Tot i que inicialment es van haver de superar algunes barreres burocràtiques i comunicatives per explicar el projecte, ara mateix totes les parts el valoren positivament, perquè, tal com explica Alejandra, coordinadora actual del projecte a Ciutat Meridiana, “el que aporta Ser Barri no treu el que fan la resta de serveis, sinó que els complementen”.

Sempre he treballat en l’àmbit de les cures perquè m’agrada sentir que ajudo les persones, però ara sento que, més que assistir, estic ajudant una persona com jo i puc adaptar-me al que ella necessiti. Això em fa sentir més contenta, orgullosa i privilegiada, i més encara per poder fer-ho al meu barri”, explica María, que fa més de quinze anys que viu a Ciutat Meridiana, però sempre havia treballat en altres barris i, en la majoria de casos, en condicions precàries i sense contracte. Des de fa uns mesos acompanya la Mari, i, de la seva situació actual, a més de la manera de treballar, també valora la conciliació personal i les condicions laborals: “He treballat molts anys en negre perquè no em feien contracte i també perquè jo pensava que així guanyava més diners, però ara visc més tranquil·la el present i també quan penso en el futur, perquè estic cotitzant i això em beneficia”, assenyala.

Ser persones i no números

Tot i que la vellesa és l’etapa vital de major aïllament i és aquesta franja de la societat el focus principal que atén Ser Barri SCCL, hi ha circumstàncies que també aboquen persones més joves com la Mari a necessitar suport per fer front a la solitud. En el seu cas, un càncer l’ha portat a una situació de dificultat tant logística com emocional per fer el seu dia a dia: “Visc en un cinquè sense ascensor, tinc una nena de sis anys, i pujar i baixar les escales tantes vegades al dia amb la meva falta de força és impossible, no puc comptar amb els meus pares i estic sola. Per tant, per a mi, viure en un barri com aquest encara em fa molt més difícil la meva situació”, explica.

Tot i que ha demanat totes les ajudes que estan al seu abast, ha estat amb l’acompanyament de la María quan ha pogut respirar una mica més tranquil·la. Explica que, després d’una mudança i amb la seva situació de malaltia i solitud, va rebre ajudes dels serveis socials, però sovint no s’adaptaven a les seves necessitats concretes de cada dia: “Jo necessitava ajuda a casa i la María me la dona, però no és com la resta, que fa el que ha de fer i marxa, i li és igual com estigui jo, sinó que amb ella és una relació d’igual a igual, interactuem i compartim més enllà, amb complicitat, s’adapta al dia a dia, i això a mi també em dona energia mental i emocional”.

Així, des de la proximitat, l’empatia i la connexió personal, Ser Barri SCCL omple aquest buit: “Amb la María sento que soc una persona i no un número, i m’ha canviat la vida perquè sento que puc comptar amb algú, i això m’alleuja. Estic superagraïda perquè era exactament això el que em feia falta”, destaca Mari.

Una iniciativa que es replica malgrat les dificultats econòmiques

El projecte A-Porta s’ha estès a més de tretze barris i municipis a partir de l’experiència adquirida a Ciutat Meridiana, i, tot i que la continuïtat al barri del servei que ofereix la cooperativa no està assegurada, la necessitat segueix vigent. “Ara ja tenim exemples d’èxit i el teixit del barri ja ens coneix i ens ubica, des del contacte humà i des de les veïnes i les treballadores que estan en contacte amb les persones, i no des de les direccions dels serveis, i no paren de fer-nos noves peticions perquè puguem atendre més persones”, explica Alejandra. En aquest sentit, Celso apunta que s’està procurant aconseguir noves vies de finançament i estudiar possibilitats tant per a la cooperativa creada a Ciutat Meridiana com per iniciar les rèpliques en altres indrets.

Lluitarem perquè el projecte segueixi, perquè el necessitem! Que em diguin on he d’anar a manifestar-me que ho faré, encara que sigui amb cadira de rodes, perquè de força física no en tinc, però puc explicar tot el que m’ha donat”, conclou Mari amb la contundència i el convenciment que una mirada en l’atenció a les persones com la de Ser Barri SCCL és necessària.