El cicle de converses “Suport mutu i autoocupació per a l’emancipació” ja ha fet parada a Tàrrega, Premià de Mar i Barcelona. En aquestes trobades, els diversos projectes de la família Lliures expliquen els seus enfocaments innovadors i transformadors, i, si bé cadascun té la seva idiosincràsia, els punts en comú emergeixen en les trobades i els debats que generen amb les persones assistents. En aquest sentit, el context de feminització de la pobresa ha estat un dels elements que s’ha constatat en les trobades realitzades fins ara, alhora que s’han pogut explicar experiències d’èxit que hi fan front des de l’autoorganització i el feminisme.

La darrera “Enquesta de condicions de vida” de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) explicava que la taxa d’exclusió a casa nostra és més alta en les dones i, sobretot, en les d’entre quaranta-cinc i cinquanta-quatre anys, immigrants, a l’atur i membres de famílies nombroses o monoparentals. Un retrat que exemplifica la condició estructural de la feminització de la pobresa.

Espais segurs que posen la persona al centre

La necessitat de garantir espais de seguretat per a les dones que s’aixequin des de la base va sobrevolar tota la conversa que es va organitzar dins del cicle “Suport mutu i autoocupació per a l’emancipació”, i que, amb el títol “En clau de dona”, va tenir lloc a la Parròquia de Sant Pau de Barcelona el 14 d’octubre passat.

Totes les representants dels projectes Lliures que hi estaven convidades s’hi van mostrar d’acord. Tant des de Metzineres, el col·lectiu de dones i persones de gènere dissident que usen drogues, com Lola No Estás Sola, un espai per a dones que viuen al carrer, fins a Mujeres Migrantes Diversas, que integra treballadores internes de la llar i les cures.

Així, per exemple, des de Metzineres s’argumentava que, en el cas de les seves usuàries, “el problema no són les drogues sinó la injustícia, el masclisme, el racisme, la pobresa… Lamentablement, en els serveis d’atenció sempre es posa la droga al centre, i això exclou les dones del sistema. Per això Metzineres aposta per un espai que tregui la centralitat del problema en la droga i no segmenti les atencions. Lluitem pels drets i fem activisme, però no assistencialisme”.

En aquest sentit, Clara Naya, representant de Lola No Estás Sola, denunciava la mancança d’una mirada feminista en els serveis socials. “Tot depèn de la sort que tinguis amb la persona professional que finalment t’atendrà, però el sistema té un disseny patriarcal. Nosaltres fem de pont entre les dones i els serveis, sempre que elles ho expressin i ho demanin, i no a la inversa, des de l’exigència”.

 

De les experiències compartides en les converses emergia un posicionament comú a l’hora d’abordar les necessitats de cadascun dels col·lectius amb els quals treballen, centrat a situar les persones al centre: “Les dones no són responsables de consumir drogues, de trobar-se malament per la sobrecàrrega de feina o de dormir al carrer. Són conseqüències estructurals d’un sistema que les arracona. La clau de l’èxit dels nostres projectes és que les dones poden connectar-se amb elles mateixes amb l’acompanyament d’aquests espais i anar resolent els seus conflictes”, seguia argumentant la Clara.

És per tot això que els espais físics són necessaris, perquè permeten les relacions socials i afavoreixen la centralitat de les persones, tal com exemplificava Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas, amb la Casa Feminista de les Treballadores de la Llar i les Cures, que han pogut iniciar amb el suport de Lliures: “Ara tenim un espai físic on poder vincular-nos i recuperar el contacte i l’autonomia perduda amb el procés migratori. També capacitar-nos per crear i participar d’espais de socialització i contacte, així com recuperar-nos dels danys físics i emocionals causats per la feina d’internes”.

L’autoorganització com a alternativa més justa

Un projecte que parteix d’una situació similar és el de la Cooperativa Micaela, que agrupa les treballadores de la llar i les cures migrants al Maresme i que va participar en la conversa del mateix cicle, en aquesta ocasió sota el títol “Xarxes contra les desigualtats”, de Premià de Mar. En aquesta sessió les representants de la Cooperativa Micaela van estar acompanyades per la Xarxa d’Estructures Populars del Baix Maresme, tots dos projectes de la convocatòria del 2021.

Gràcies al suport de Lliures, aquestes dones emprenedores treballadores de la llar s’han pogut constituir com a cooperativa i oferir aquests serveis des d’una base més justa per a les treballadores. “Micaela Bastida va dir prou i va lluitar contra el colonialisme al Perú, i nosaltres hem dit prou aquí arran de la pandèmia”; aquest era el paral·lelisme que va argumentar Sílvia Llanto, representant de la Cooperativa Micaela, per contextualitzar l’origen de la iniciativa. “La cooperativa Micaela vol ser una alternativa a les grans empreses, subcontractades pels ajuntaments, que s’enriqueixen a costa dels cossos maltractats de les persones immigrants que són treballadores essencials”.

Tanmateix, la vessant activista i d’incidència política és també un dels pilars de tots aquests projectes, i, en el cas de la Cooperativa Micaela, defensen que “cal trencar l’estigma de pobretes dones migrants, perquè no volem que ningú ens compadeixi, sinó créixer nosaltres i fer entendre que, des de les cures i la manera de fer la nostra feina, contribuïm a millorar la societat”.

La sostenibilitat econòmica: no saber què passarà demà

La sostenibilitat econòmica dels projectes és una de les majors dificultats a les quals s’enfronten totes aquestes iniciatives. Per bé que el suport de Lliures ha permès impulsar-les, mantenir una regularitat no és fàcil: “Nosaltres vam engegar el projecte sense demanar permís, perquè, si no, no haguéssim començat. Tot i això, som conscients que vam ser una mica kamikazes, perquè sabem que avui estem actives, però no sabem què passarà l’any vinent”, explicava Aura Roig de Metzineres.

Malgrat que en tots els casos hi ha vies de finançament pròpies, no són mai suficients i, a més d’aportacions filantròpiques, gran part dels recursos econòmics acostuma a venir de subvencions públiques.

Amb tot, la necessitat de fer xarxa des de cada col·lectiu, la societat civil i entre projectes segueix sent el motor que fa mantenir vives totes aquestes iniciatives. El projecte Lliures continua apostant per la transformació i l’emancipació que les caracteritza.

Pots consultar les converses del cicle i inscriure-t’hi aquí!