La trobada de la família Lliures que va acollir l’Ateneu Popular La Sèquia, on s’articula gran part de la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries de Manresa, va reunir els projectes incorporats en les diferents convocatòries. La jornada de treball va servir per generar sinergies, fer xarxa, debatre i trobar inspiració en l’experiència aliena, i va realçar la importància de sumar conjuntament en el camí de ser més lliures.

De la mateixa manera que la pandèmia ha agreujat les desigualtats i les situacions de pobresa a casa nostra, també ha estat un període on les respostes col·lectives no només no s’han aturat, sinó que s’han multiplicat. En aquesta línia, Lliures ha incorporat fins a setze projectes innovadors, als quals ha pogut destinar fins a 190.800 euros el 2020, i 120.000 en el primer semestre del 2021. I, si bé és cert que el suport econòmic contribueix al seu desenvolupament, l’acompanyament tècnic i l’impuls d’una xarxa connectada entre iniciatives i territoris és també una de les raons principals per a les quals va néixer Lliures ara fa sis anys.

El contacte humà, més necessari que mai

En un temps d’aïllament causat per la pandèmia, aquests projectes encara no s’havien pogut trobar tots alhora i, finalment, ha estat al setembre quan es va poder celebrar l’esperada jornada a Manresa. Una quarantena de persones en representació dels projectes que s’han incorporat enguany, dels que ja hi són des del 2020, de l’equip tècnic i del comitè de direcció de Lliures vam compartir una tarda amb diferents espais per explicar l’estat dels projectes els uns als altres, i conèixer més a fons i de manera relaxada l’essència de cadascun d’ells.

“És impressionant veure avui tots els projectes cara a cara, i més encara després d’una època on hem hagut de tancar-nos i aïllar-nos, perquè dies com els d’avui evidencien la necessitat del contacte humà i de la dimensió comunitària que fa falta per revertir les dinàmiques excloents del sistema en el qual vivim”, explicava una membre de Mujeres Migrantes Diversas. Tot i que el col·lectiu ja ha complert el cicle de finançament amb Lliures, també destacava amb optimisme el fet de veure com “Lliures creix i es multiplica amb la incorporació de nous projectes, alhora que els més antics hi podem seguir sent per mantenir el contacte i fer xarxa”.

Una visió compartida per a una vida més digna

La tarda va seguir amb espais per compartir inquietuds, experiències i per al debat entre iguals sobre estratègies i enfocaments per a l’emancipació al voltant de temes que van sorgir de les propostes de cada col·lectiu. Així, repartits en diferents grups en funció de l’interès de cadascú, es va parlar del finançament i la sostenibilitat dels projectes, de l’economia social i solidària i del cooperativisme com a models d’organització, del treball comunitari, de la necessitat de la comunicació i la difusió dels projectes com a eines per fer-los créixer o del paper del voluntariat en les organitzacions.

En aquests espais es van fer paleses tant les diferències com els punts en comú entre projectes. En aquest sentit, les dimensions, l’abast, els recursos disponibles i el recorregut de cada projecte són singulars, però en tots els casos es va constatar la necessitat de mantenir una revisió constant de l’origen del finançament perquè estigui en harmonia amb la raó de ser de cadascú, i es va destacar la facilitat i adaptabilitat que brinda Lliures per abordar aquesta necessitat. Tanmateix, totes les persones que hi van assistir van remarcar la necessitat d’espais com el d’aquesta jornada per tal de seguir teixint aliances i complicitats en la resposta col·lectiva a les desigualtats que ens travessen.

“Treballem en el mateix costat, i és molt enriquidor tenir espais per trobar-se amb gent que ja coneixes i, alhora, conèixer nous projectes amb els quals debatre, encara que no estiguem sempre d’acord en tot, per seguir creixent”, remarcava la representant de Top Manta, perquè, tal com subratllava després la companya del Colectivo Micaela, “els camins de cada col·lectiu no són ni plans ni fàcils, i cal visualitzar què volem per tal de posar-nos a construir-ho, i, per a nosaltres, el fet d’entrar a formar part de Lliures significa unir-nos a una projecció d’autonomia i d’alternatives per a una vida més digna”.

Imaginar nous horitzons amb noves aliances

Quan va caure el sol, la jornada es va tancar amb un pica-pica on les converses informals van seguir. En aquell moment, i ja gairebé a la porta de l’Ateneu amb la jaqueta posada, una de les participants i membre de les Llars del Seminari destacava la inspiració de nous horitzons i les possibilitats que va brindar la trobada: “Quan coneixes iniciatives d’altres parts del territori que, des d’altres perspectives, connecten amb les mateixes injustícies a les quals fa front el teu projecte, imagines com seria si poguessin replicar-se també a casa teva”. I, en aquesta línia, posava un exemple molt concret: “Penso que seria magnífic que a Lleida hi hagués un habitatge cooperatiu com el de Sostre Cívic, que pogués donar continuïtat a l’acompanyament temporal a les famílies que brindem a les Llars del Seminari i, alhora, que les dones que en formen part poguessin iniciar una cooperativa com la de La Porta del Món per tal d’emancipar-se econòmicament”.

Seguirem fent front a la pobresa, l’exclusió i les desigualtats, i tardes com aquesta mantenen viu el compromís de fer-ho de manera col·lectiva i compartida.