Metzinera (no surt a la Viquipèdia): dona que utilitzava substàncies com a remei o com a verí, segons convenia. Metzineres: entitat que es defineix com ‘entorns d’aixopluc per a dones i persones de gènere no binari que usen drogues sobrevivint violències’. L’equip de Lliures visitem el local i algunes de les membres de l’entitat per saber d’on venen, on van i què es troben pel camí.

Estigma, estigmes en plural: dones, usuàries de drogues, sense feina, sovint vivint al carrer, a vegades exercint la prostitució. Sempre al final de la cadena de la precarietat i la vulnerabilitat, les indesitjables a qualsevol barri de la ciutat. Però, des de l’any 2017, tenen al Raval de Barcelona un “entorn d’aixopluc” anomenat Metzineres, que acull, protegeix, ajuda i empodera. No han de deixar de consumir, condició sovint indispensable per poder ser atestes en determinats serveis. Ans al contrari, l’organització disposa d’atenció d’infermeria i d’un lloc privat per utilitzar les substàncies. Amb seguretat, sabent que no les pegaran, detindran o violaran.

L’Aura Roig, antropòloga experta en el món de les drogues i sòcia fundadora del que avui és la cooperativa Metzineres, explica que es va crear l’entitat per enderrocar les barreres que impedeixen que les dones i persones de gènere dissident que usen drogues puguin tenir un suport i un espai lliures de les violències i de la precarietat que pateixen: per una banda, perquè per accedir a molts serveis públics no han de consumir, i, per una altra, perquè aquells serveis als quals sí que accedeixen, com poden ser els de reducció de danys, no estan pensats per a dones, sinó per a homes. Només un 15 % de les persones consumidores de drogues són dones.

Aixopluc, recer, espai segur

La paraula aixopluc es repeteix constantment de boca de l’Aura, però també de la de l’Úrsula, la Chiara o la Noah, tres de les membres de l’entitat que estan encantades de parlar-ne. L’Úrsula, antiga consumidora de crack i ara membre activa de l’associació, té clar que el primer que li va proporcionar va ser un espai “només de dones” per dutxar-se, relaxar-se i trobar-se amb altres dones com ella, sense ser jutjada ni menyspreada. Ara l’Úrsula és una de les dones del projecte que acompanya altres dones i que s’anomenen DIRD, Dones Impulsores de Reducció de Danys. La Chiara i la Noah confirmen que hi ha un abans i un després de conèixer i entrar a Metzineres: el desemparament de les dones que usen drogues té un final, o el començament d’un possible final, quan entren per la porta. Una porta que les separa del que segons elles és el gruix del problema, no el consum de substàncies psicoactives en si mateix, sinó viure al carrer, el sexe per supervivència, les violències, etc.

Més enllà de la reducció de danys

Des de fa unes dècades, l’enfocament de la reducció de danys implica un abordament més ampli, potser més humanitari, fins i tot, als programes d’abstinència i lliures de drogues. Es tracta bàsicament de millorar la qualitat de vida dels i les consumidores, reduint els danys i riscos del consum per si mateixes. Però les “metzineres” saben, per experiència pròpia, que no n’hi ha prou amb centrar-se en els possibles prejudicis sanitaris del consum, sinó que la seva vida ha de trobar altres focus, que a llarg termini les podrà ajudar a consumir menys o gens. L’Aura Roig ho planteja així: “Quan integres el consum en un seguit d’activitats diferents i li treus la centralitat, passa a ser menys important. Quan són aquí, tot i que saben que poden consumir lliurement, acaben consumint menys”.

Fora del focus social normatiu que les estigmatitza i les aïlla, tornen a recuperar les ganes de fer coses per les quals senten plaer o estan dotades: activitats com els tallers de fanzine, fotografia, ganxet o autodefensa, o la paella setmanal a l’àgora Juan Andrés Benítez. La culpa, la vergonya i la manca d’autoestima que les colpeja es treballen des d’aquesta mirada positiva i proactiva potenciant els seus talents.

Activisme, no assistencialisme

Un tret diferenciador i que l’Aura sempre valora és que l’objectiu no és “ajudar”, sinó crear un espai reivindicatiu, un espai d’activisme, en cap cas assistencialista. “Perquè”, diu, “sempre hi haurà dones que estaran pitjor que nosaltres i pel futur de les quals cal lluitar. Enfront de l’estigma social, l’exclusió i la precarietat”. Les assemblees setmanals que agrupen les dones usuàries i les DIRD (aquelles que fa temps que en són membres i ara tenen funcions de coordinació d’alguna activitat, de cerca de companyes al carrer o d’atenció a noves companyes) són el lloc on s’autogestionen, creen noves activitats i comparteixen neguits, però també experiències valuoses i útils per a les altres.

L’horitzontalitat també regeix en el col·lectiu i procuren que els coneixements de totes estiguin al mateix nivell de valoració, “no valen més els coneixements d’una que té una carrera universitària que l’habilitat d’una altra per crear objectes o l’experiència de moltes de sobreviure al carrer durant anys”, comenta l’Aura.

Una vida “normal” que pot començar amb una feina “normal”

Un dels principals entrebancs que troben les dones i persones de gènere dissident que usen drogues a l’hora de poder portar una vida digna de ser viscuda és la manca de feina. L’estigma que carretegen els fa encara més difícil que a la resta de la ciutadania trobar una feina, i sense feina segueixen abocades a la precarietat i la dependència.

El projecte Lliures permetrà contractar dues de les persones que ara són membres de l’entitat, que han usat o usen drogues, i que amb el seu treball remunerat ajudaran a millorar o augmentar els serveis que ofereix l’entitat, i, de retruc, s’inseriran en el món laboral i podran fer un salt que no farien d’una altra manera.