Arreu del territori sorgeixen iniciatives que fan front a les desigualtats de manera comunitària. Cada projecte i cada col·lectiu té les seves particularitats i el seu funcionament es va descobrint fent camí, però, tanmateix, uns poden inspirar els altres perquè l’essència i les lluites són compartides. És el cas de «Cuina a l’abast», una de les dues línies d’actuació del projecte «Recuperem el Rebost i l’Armari» impulsat pel Casal Claret de Vic, que va visitar el recentment inaugurat restaurant «La porta del món» a Banyoles i en va marxar amb idees i exemples que els seran útils per seguir avançant.

Un dijous de juliol al matí «La porta del món» ja és oberta. Aquest restaurant, situat al número 30 del carrer Josep Maria Bohigas de Banyoles, ben a prop de la plaça Major, és un projecte cooperatiu gestat per dones de diferents orígens socials i culturals. Així, les dones membres de l’Associació Món Banyoles han anat un pas més enllà en les accions que impulsen des de la seva creació el 2018 i amb aquest espai gastronòmic, on també s’organitzen actes culturals de petit format, segueixen treballant per la convivència, la cohesió i l’erradicació de prejudicis racials a la ciutat. Ara, també des d’un projecte laboral.

Així com la convocatòria 2020 del projecte Lliures va contribuir a l’impuls que «La porta del món» necessitava per engegar, la del 2021 acompanya «Cuina a l’abast», que organitza els dinars comunitaris «Dinem plegats». Tots dos són projectes d’autoocupació en l’àmbit gastronòmic des d’una perspectiva comunitària i, si bé cada projecte respon a les particularitats del territori i les persones que l’integren, més enllà del suport econòmic el projecte Lliures també promou el contacte i la xarxa per tal que l’experiència d’uns serveixi d’inspiració per als altres.

Tenir referents i agafar idees

Encara queden unes hores per parar taula per dinar, però la Khadija, la cuinera del restaurant, ja està enfeinada entre els fogons i hi acaba d’entrar la Farida, que fa la mateixa feina als «Dinem plegats» del Casal Claret a Vic. No havien parlat mai abans, però sembla com si fes temps que es coneguessin, perquè la conversa entre les dues flueix ràpidament.

La Farida pregunta sobre la quantitat de menús que serveixen diàriament, els diferents espais de la cuina i la manera de conservar els aliments o l’organització dels horaris i els torns de les diferents treballadores. Abans de la pandèmia les dones del projecte prelaboral «Cuina a l’abast» organitzaven un dinar comunitari cada dimecres per a unes vint persones, els «Dinem plegats», però a conseqüència de les restriccions actuals han derivat el projecte a servir menús per encàrrec. El funcionament s’ha anat configurant sobre la marxa i, tot i que no és exactament el mateix, l’experiència de «La porta del món» serveix a la Farida per agafar idees per millorar-ne la gestió.

De Vic a Banyoles hi ha noranta quilòmetres de distància per carretera, però les semblances entre els dos projectes són molt més properes. Per bé que des del Casal Claret no tenen previst a curt termini transformar els dinars que serveixen en un espai físic com el restaurant de Banyoles, valoren la inspiració de la trobada perquè «compartir inquietuds amb projectes similars tant en l’activitat que fan com en el col·lectiu que l’impulsa és una manera de tenir referents per agafar idees, resoldre dubtes, aprendre de la seva experiència i, sobretot, teixir aliances i fer xarxa des del tu a tu».

L’horitzó de «Cuina a l’abast»: mantenir els menús per encàrrec i recuperar els dinars comunitaris

A diferència del «Cosidor pas a pas», l’altra línia del projecte, «Recuperem el rebost i l’armari», que sí que ha fet el salt de projecte prelaboral a laboral –i ara compta amb un local on hi ha un taller-botiga–, de moment «Cuina a l’abast» ho descarta, almenys a curt termini. La visita a Banyoles ha fet imaginar a les participants de la cuina la possibilitat de transformar-se també en restaurant, però volen anar a poc a poc. És per això que ara se centren a consolidar la gestió dels menús per encàrrec que han començat a servir a domicili arran de la pandèmia. Tot i que ha estat una acció imprevista sorgida per les circumstàncies sanitàries, volen mantenir-la també quan puguin recuperar els dinars comunitaris que, a més de la dimensió estrictament gastronòmica, també serveixen per generar espais de trobada i convivència. Així, l’horitzó és tant millorar l’autogestió interna com aconseguir un espai per tenir una cuina més gran.

La pròxima trobada serà a Vic

Després de visitar la cuina i compartir dubtes, inquietuds i experiències, la visita va acabar amb un dinar al mateix restaurant. Així, a la mateixa taula, comensals de tots dos projectes van compartir amanides, cuscús, tagins i mafés mentre la conversa seguia girant al voltant de l’experiència de cadascú i en va sortir una invitació per fer una trobada aviat a la inversa: «No és el mateix explicar-ho que veure-ho i per això esperem que les dones de Món Banyoles ens visitin ben aviat a Vic per poder-los ensenyar el nostre projecte», expliquen des del Casal Claret.