Fa unes setmanes es va tramitar el decret dit dels riders pel qual es reconeix l’obligació de les empreses a establir una relació laboral (contracte) amb les repartidores. Parlem amb la Núria Soto, sòcia de Mensakas, entitat que va rebre suport l’any passat del projecte Lliures i que ens comenta les insuficiències del decret.

«El decret es queda curt en moltes vessants. D’entrada, perquè no hauria de ser només per a les repartidores, sinó que s’hauria de tenir cura de molts altres col·lectius que estan clarament precaritzats com a falsos autònoms. Pensem, per exemple, en el sector del taxi o de les treballadores de la llar. Ara mateix hi ha més de 6.000 plataformes al nostre país que estan uberitzant l’economia a tota màquina», diu Soto.

Massa temps per a les empreses: continua l’explotació

Un dels punts més criticats és el temps que s’està donant a les empreses perquè converteixin les persones autònomes en treballadores: de tres mesos, sumats als que ja havien pactat la patronal amb els sindicats arran de les sentències del Tribunal Suprem durant el 2020. I és que ja s’han pronunciat més de quaranta-nou sentències contra empreses que clarament vulneren els drets de  les repartidores perquè no disposen d’una organització que vetlli per elles. Estava clar fa temps que estaven en la il·legalitat dels falsos autònoms. Núria Soto insisteix que s’hauria d’haver obligat les empreses a fer les contractacions pertinents de manera immediata i amb la menor pèrdua de treball possible. El termini finalitza a mitjans d’agost i això tampoc són bones notícies, ja que en període de vacances el possible suport legal serà encara més escàs que de costum.

Manifestació de "Riders X Derechos"

Precarització amb una altra cara

Es preveu, doncs, una adaptació de les empreses a la nova situació i, segons Soto, que també és membre de la plataforma Riders x Derechos, «no es garanteix que aquestes empreses no derivin cap a la molt probable línia de subcontractació, que, històricament ja hem comprovat que era una font de precarització i treball no digne». Des de la plataforma s’ha demanat al Govern espanyol més mà dura amb les empreses, que a diferència d’altres països estan sent molt poc penalitzades per les males pràctiques, i s’exigeix la creació d’un observatori fiscalitzador.

Accés a l’algoritme com a mesura de protecció de les relacions laborals

Un altre punt del decret que sembla un gran avenç a primera vista és l’accés dels sindicats als algoritmes de les empreses. Això pressuposa que l’elecció de les variables que fa servir l’empresa per organitzar la feina seran accessibles i per tant denunciables. Per exemple, les maneres de premiar o penalitzar les treballadores, donant-los més o menys feina, o desconnectant-los de l’aplicació quedaran al descobert. Núria Soto opina que serà molt feixuga aquesta gestió i el control de l’algoritme, a banda que aquest l’acaba definint el comitè d’empresa i el sindicat, a partir del moment en què s’estableixin relacions laborals amb els i les treballadores.

Mentrestant… sí que hi ha alternatives

Sota el lema «Drets laborals per a nosaltres, un millor servei per a tu», la cooperativa Mensakas ofereix una alternativa a les grans plataformes davant l’especulació del sector, garantint feina digna i oportunitats sociolaborals a les persones associades i treballadores. L’any 2020 van ser una de les entitats guanyadores dels ajuts de Lliures, amb el qual han comprat tres bicicletes, i així han ampliat el parc de la seva principal eina de treball: la bicicleta. No és l’única entitat: cada dia se’n sumen més i s’uneixen per exigir mesures més contundents a aquesta anomenada «llei rider».