Moltes persones, activistes o no, es plantejaren si el repartiment d’aliments no ens convertia en una societat encara més assistencialista i caritativa en lloc d’avançar en la justícia social. Moltes persones, tot i pensar que sí, varen arromangar-se durant l’època més dura de la pandèmia i van participar o fins i tot van crear xarxes de suport mutu, en les quals el principal objectiu era proveir aliments a les famílies que havien caigut a l’abisme de zero ingressos.

A L’Hospitalet, aquest dilema va sorgir des del seu inici a la Xarxa de Suport Veïnal, sorgida a l’albor de la pandèmia. Moltes de les entitats que hi participaven eren defensores de la justícia social i de l’acció política i crítiques amb la caritat, entesa com un factor perpetuador de les desigualtats. Quedava clar que s’havia de donar resposta a l’emergència, però també, que aquests moviments i aquesta força autoorganitzativa s’havia de posar al servei d’un bé més gran: crear xarxes entre veïns i veïnes, que poguessin prendre a les seves mans la sobirania sobre allò que mengem.

Bancs d’aliments amb menjar agroecològic

“Quan es parla de sobirania”, expliquen des de la Xarxa d’Economia Solidària LH (XESLH), de L’Hospitalet, una de les organitzacions que va impulsar la Xarxa de Suport Veïnal i que van presentar el projecte escollit per Lliures amb el paraigua d’Alterbanc, “ens referim a la capacitat de decidir quina alimentació volem, amb indiferència de la nostra situació socioeconòmica perquè tothom té dret a una alimentació de proximitat, saludable, que no faci malbé el planeta i sostingui la nostra pagesia; no hauria de ser un privilegi de les classes benestants”. De fet, treballar conjuntament el projecte amb la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central té aquest objectiu: demostrar que és possible generar espais que treballin pel dret a l’alimentació saludable, sostenible i diversa per a tothom afectant la compra pública d’aliments.

El projecte “Xarxes Alimentàries. De la vulnerabilitat a la sobirania”, que enguany ha estat un dels set guanyadors de la convocatòria Lliures, vol precisament demostrar que existeix una via d’acció comunitària per garantir el dret a l’alimentació, transformant el model de banc d’aliments i reforçant el sector productiu agroecològic i de proximitat.

Els barris del nord de L’Hospitalet: prova pilot

La Xarxa de Suport Veïnal es va desenvolupar a tota la segona població de Catalunya, i fins i tot, més enllà: a Cornellà i a Esplugues. A partir de la tardor del 2020, des de la XESLH es comencen a centrar en els barris del nord de L’Hospitalet, que, a banda de ser dels més densos d’Europa, tenen nivells socioeconòmics molt baixos. Es tracta, doncs, de barris clau per posar a prova la tensió entre la necessitat de comprar a preus molt baixos i el dret a una alimentació de qualitat i de proximitat. 

Des de la XESLH i des del prisma de l’economia solidària, fa temps que es van posar sobre la taula les dinàmiques de dependència creades en els barris perifèrics per l’Administració i per les mateixes entitats del tercer sector que habitualment gestionen els bancs dels aliments i com en determinats col·lectius aquestes traspassen generacions. Joves que no veuen sortida ni futur més que la perpetuació d’aquesta dependència. La idea que va guanyar força anava més en el sentit d’impulsar més autoorganització als barris per empoderar les persones més vulnerabilitzades.

L’agroecologia com a eina de transformació

A la pregunta de quins mecanismes es fan servir per explicar i implicar les persones amb necessitats apressants de menjar, en una lluita pels seus propis drets a una alimentació sostenible, des de la XESLH es respon que van anar canviant les estratègies, però que el fet de compartir durant tants mesos la feina de rebuda i repartiment d’aliments va permetre consolidar alguns espais que encara perduren. 

És el cas d’un grup de dones treballadores de la llar MUET (Mujeres Unidas entre Tierras), que es van constituir com a associació i que estan sent una de les peces que sostenen l’activitat actual de la Xarxa Veïnal. També, l’Aviv, de La Florida, amb una clara aposta pel menjar agroecològic i de proximitat. O la voluntat de transformació en un economat, on la gent pugui anar a buscar el que realment necessita per alimentar-se d’acord amb els seus desitjos i cultura alimentària

“Cuina política” com a punt de trobada 

Una altra estratègia de la qual ens parlen és el vincle amb l’espai de “cuina política”, que ve a ser un punt de trobada on s’experimenta amb el cuinar a partir dels aliments de proximitat i de temporada que arriben d’Alterbanc, amb productores i productors agroecològics i de proximitat. I és que als barris del nord de L’Hospitalet bona part de la població és d’origen migrant i s’hi troben costums diverses pel que fa als ingredients i a les maneres de cuinar. 

Aquests espais serveixen, d’una banda, per anar compartint, en els dos sentits, les receptes de cadascun/a i replantejar-les des de la mirada de l’agroecologia, però també, per anar fent comunitat i sumant esforços vers la lluita pel dret a una alimentació sostenible, diversa i saludable.

 

fotografies de Núria Prieto.