Visitem La Balma, l’habitatge cooperatiu que acollirà la primera “llar cooperativa” per a joves extutelats. Les dues entitats impulsores, Sostre Cívic i Punt de Referència, ens parlen de l’experiència, així com els dos joves residents que hi conviuran.

Són les 3 de la tarda d’un dilluns i ens trobem a la porta d’accés del nou edifici de la Balma, l’habitatge cooperatiu que s’està acabant de construir a Poblenou. L’equip de Lliures estem a punt de rebre una visita guiada de la mà de Sostre Cívic, la cooperativa que ha tirat endavant la seva construcció, i dos dels futurs inquilins: l’Abdel i el Nama.

Nascuts al Marroc i a Mali, els dos joves van arribar fa uns anys a Catalunya sols, quan encara eren menors d’edat. Després d’un temps, van instal·lar-se a Barcelona i va ser aquí on varen entrar en contacte amb Punt de Referència, l’entitat que treballa per afavorir l’emancipació de jovent vulnerable i una de les responsables que, avui, tant l’Abdel com el Nama, estiguin a punt d’estrenar el seu nou pis.

 

Joves, vulnerables i sense pis

La Rita Grané, directora de Punt de Referència, ens explica la problemàtica que es troben els joves extutelats, que com els dos amics, han d’emancipar-se en un temps rècord: amb només divuit anys i sense una xarxa que els pugui donar suport. Davant d’aquest escenari les possibilitats per accedir a un habitatge digne són escasses.

Per donar-hi resposta Punt de Referència i Sostre Cívic han treballat conjuntament per posar en marxa el projecte de llars cooperatives i fer de l’habitatge cooperatiu un exemple d’inclusivitat.

En aquest model alternatiu en el que la titularitat de la propietat és col·lectiva i les persones sòcies tenen la cessió d’ús, no només es vol garantir un habitatge digne a persones vulnerables, sinó també, promoure els seus valors.

Més vida comunitària

A La Balma es promou incorporar-se a la vida comunitària i es fomenta una gestió democràtica de l’immoble. L’edifici, de quatre plantes, compta amb espais comuns d’ús compartit com ara la cuina comunitària, el pati, la bugaderia o una biblioteca, però també altres espais que encara estan per definir. De fet, l’Abdel ja ha proposat a una de les comissions que participa que un d’aquests espais podria destinar-se a classes de ioga.

Grané explica que un dels motius que més va engrescar a l’Abdel i a en Nama per participar en la iniciativa va ser que es tractava d’un projecte comunitari. “Valoren molt poder participar i formar part del teixit comunitari, poder establir relacions més estables que fins ara”.

Els dos joves ho ratifiquen. “Per a nosaltres és normal viure d’aquesta manera. En un lloc en què el veïnat s’ajuda i fan coses junts. No com ara al pis on vivim, que els veïns ni tan sols es saluden”. L’Abdel va una mica més enllà i afegeix que finalment se sent com si estiguessin a casa. “Ara el meu objectiu és poder ajudar als meus veïns, poder treballar amb ells, de la mateixa manera que a mi m’han ajudat fins ara”

El punt culminant però de la trobada és quan l’Abdel i el Nama ens conviden a entrar al seu nou pis. Encara queda una mica per fer perquè puguin instal·lar-se, però l’emoció per decidir l’ús que faran de cada espai i com organitzaran la convivència se’ns encomana.

Una problemàtica amb solució

La Marta Moya, sòcia de Sostre Cívic i futura resident, ens explica que tot i que sempre ha estat molt clara la voluntat de destinar un dels pisos de La Balma a habitatge social, hi havia un problema: l’aportació de capital social que calia fer per al pis i que en aquest cas havien d’assumir la resta de residents. “Tot i que amb el cohabitatge els preus són inferiors al mercat, cal fer una aportació inicial considerable, i no totes les unitats de convivència es podien permetre cobrir la seva part per a una vivenda social”.

Finalment, la solució ha arribat de la mà del projecte Lliures que, gràcies a les aportacions de les persones donants, ha pogut donar suport a la iniciativa amb l’aportació d’un capital social inicial de 18.000 euros. D’aquesta manera,  es podrà garantir l’accés a l’habitatge per a col·lectius vulnerables durant 75 anys, en aquest o en altres comunitats vinculades a l’entitat.

Superada aquesta barrera econòmica, l’Abdel i el Nama podran viure-hi el temps que vulguin. Per primera vegada són lliures de decidir. Això sí, com la resta de residents hauran d’aportar un lloguer mensual d’uns 500 euros, definitivament un import molt més assequible del que es pot trobar avui a la ciutat de Barcelona.

L’experiència de Sostre Cívic i Punt de Referència amb el seu projecte ‘Llars cooperatives per a jovent extutelat’ demostra que és possible oferir alternatives a l’hora d’accedir al mercat de l’habitatge, però sobretot esdevé una oportunitat perquè l’habitatge cooperatiu pugui ser un exemple a seguir d’inclusivitat.