Xarxa d’aliments i menjador social, escola popular, grup de joves migrades, grup d’estrangeria, gimnàs popular, grup de tabalers, grup de dones… Gràcies a l’ajuda econòmica i acompanyament del projecte Lliures, les estructures populars al Baix Maresme augmentaran l’eficiència i l’abast de la seva tasca. Les seves impulsores ens expliquen com ho faran realitat.

El juliol passat els col·lectius i moviments populars del Baix Maresme van trobar-se per redefinir l’estratègia i les pràctiques. La pandèmia i la crisi que s’accelerava feien sortir a la superfície moltes necessitats que les van posar a treballar conjuntament. Era el moment clau per repensar-se. 

Va ser aleshores que van decidir definir-se i articular-se com a estructures populars, posant nom a allò que ja passava. Així, es consolidaven iniciatives comunitàries com la xarxa d’aliments i el menjador popular “Vatua l’Olla”. Apostant per la creació d’un “nou imaginari i subjectivitat col·lectiva”.

Un any després, just abans d’una nova trobada que tindrà lloc el pròxim mes de juliol, fan balanç d’aquests mesos atípics, i veuen que estan “més fortes que mai”. La pandèmia i l’estat d’alarma han estat obstacles constants, però segons expliquen les impulsores, “la decisió de no aturar ni un moment la nostra tasca s’ha demostrat com un gran encert”.

Però… què són les estructures populars?

L’espai on es van gestar les estructures populars és la Xarxa d’habitatge del Baix Maresme, des d’on es van detectar altres necessitats complementàries a l’habitatge. Ara dins la Xarxa d’estructures populars hi ha xarxa d’aliments i menjador social, escola popular, grup de joves migrades, grup d’estrangeria, gimnàs popular, grup de tabalers, grup de dones… i també volen engegar una escola d’oficis.

“És una de les maneres més radicals de reorientar l’activitat politicosocial en la direcció que demana la societat actualment”, diuen des del Baix Maresme. Per a elles, enfocar-se en l’articulació a partir d’estructures populars ha implicat la construcció d’una nova manera d’entendre la militància, organitzant-se per cobrir les necessitats materials més bàsiques i per “defensar les condicions de vida de les classes populars”. 

Han volgut trencar la dinàmica de “moviments socials parcials i autoreferencials”, i generar un punt de trobada i acció conjunta de tota la comunitat. A poc a poc van trobant la manera, relaten: “A la xarxa hem confluït estudiants precàries amb treballadores migrants sense papers, la classe mitjana en vies de descomposició amb les famílies obreres més humils, pensionistes a qui han tret la casa amb joves que no podran mai pagar-se-la…”.

La xarxa està físicament en tres municipis: al Casal Popular La Mina del Masnou, al Centre Social Can Sanpere de Premià de Mar i a l’Ateneu l’Estrella i el Casal Popular Atzari de Vilassar de Mar.

Què suposarà l’entrada al projecte Lliures?

Vénen d’uns mesos moguts, que culminaven fent front a l’intent de desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Sanpere, el “centre neuràlgic” de la xarxa. Aturar-lo “va cohesionar i aixecar la moral de tot el moviment” afirmen, “malgrat la clara voluntat de desmobilitzar-nos i desactivar el projecte”. Ara la situació és incerta, i l’amenaça es suma a altres dificultats que dibuixen un curs vinent complicat, com l’allau de desnonaments després del final de l’estat d’alarma i ERTOs que es convertiran en EROs. 

Per a la xarxa d’estructures populars, expliquen, el suport de Projecte Lliures suposarà “una mica d’oxigen enmig de la precarietat”, precisament el que la xarxa és per a les persones implicades: poder respirar enmig d’una vida precaritzada. Malgrat no deixar de posar-hi temps i energies, tenir accés a l’ajuda econòmica i acompanyament de Lliures augmentarà l’eficiència i l’abast de la tasca que fan sense deixar-s’hi la pell. Poder comprar una furgoneta facilitarà la logística de la xarxa d’aliments, i l’entrada de materials i recursos els permetran créixer i fer un salt qualitatiu en els espais formatius.

L’estiu tampoc no les atura

Aquest juny la Xarxa d’Estructures Populars va organitzar la Primera trobada de formació popular. Unes jornades per formar-se teòricament, on també hi va haver tallers de caràcter tècnic, capacitador. Amb aquesta proposta volien “generar espais de ponències i debats, però assequibles per a totes les persones que s’apropen a les estructures i el moviment popular”.

També celebraran el tancament de curs de l’Escola Popular, amb famílies, acompanyants i usuàries, i al juliol, tindran lloc els campaments, la trobada on fer balanç i prendre decisions rellevants sobre com abordar l’any vinent.