Aquests darrers dies tothom parla de l’èxit de les seves noves vambes quilòmetre zero. Però pocs saben que des del passat mes de gener, la marca tèxtil del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona no té un lloc fixe pel seu taller de costura. Després de mesos de cerca denuncien la discriminació que han patit per llogar un local.

Els problemes van començar el passat mes de gener amb el desallotjament de La Caracola, la nau ocupada i autogestionada del Raval on la cooperativa Top Manta tenia el seu taller. Durant tots aquests mesos han estat buscant un local per traslladar-s’hi, però s’han trobat davant la negativa d’immobiliaries i particulars a acceptar-los, i ha estat gràcies a les xarxes comunitàries que han pogut seguir actives. Finalment, en un any podran instal·lar-se a un espai que els cedirà l’Ajuntament de Barcelona i que estan rehabilitant.

“Hem patit racisme immobiliari: quan trobàvem un local, explicàvem que som del Sindicat Manter i automàticament ens deien que no ens el llogaven”. Ho explica l’Aziz, el coordinador del taller de Top Manta, que és conscient que això “no li passa a tothom”. “Una altra persona o col·lectiu no racialitzat no es troba amb les mateixes traves que ens hem trobat nosaltres”. I el pitjor de tot, diu, és que hi ha una llei que ho ampara: “com a propietari pots decidir a qui vols llogar o no la teva propietat”, i per tant, ser propietari et dona la possibilitat d’excloure les persones de l’accés a un sostre per motius racistes, sense donar explicacions”.


Un any, molts locals

La necessitat d’un taller per Top Manta sorgeix arran de la pandèmia. En els moments més extrems de la crisi sanitària, en què als hospitals faltava molt material, les integrants del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona es van organitzar per a cosir bates i mascaretes. Van crear el taller de costura. Aquesta iniciativa es nodria de persones voluntàries del Sindicat, que amb les restriccions sanitàries i de mobilitat, no podien seguir venent al carrer.

En acabar la primera onada de contagis, es reprenia l’activitat comercial. En aquell moment, la botiga on es vénen els productes de Top Manta, que els havia servit de taller per a posar-hi les màquines i treballar-hi, havia de tornar a activar-se.

Va ser aleshores quan van obrir, juntament amb l’Espacio del Immigrante i el Sindicat d’Habitatge del Raval, La Caracola i, d’aquesta manera, poder donar continuïtat al projecte.

Des d’aquesta nau al Raval, van confeccionar “14.000 productes sanitaris (mascaretes i bates) per a hospitals, residències, col·lectius i persones vulnerables”, amb l’objectiu de “contribuir a donar resposta a l’emergència social i sanitària del moment”. A més, també van engegar un banc d’aliments que va arribar a unes 400 famílies.

Però l’octubre del 2020 els va arribar una ordre de desallotjament amb data oberta. Malgrat la resistència que es va fer, i el suport de moltes companyes, el gener de 2021 es va desallotjar la nau, propietat de CaixaBank.

Les solucions que han trobat, de moment, són provisionals, i fruit de les xarxes comunitàries de la ciutat: fins d’aquí a un mes estan establertes a la Casa de la Solidaritat al carrer Vistalegre del Raval barceloní, i després es mouran a una nau de Can Batlló. Allà s’hi quedaran un any com a mínim, fins que acabin les reformes de l’espai a la Zona Franca que l’Ajuntament els cedirà.

Anar més enllà de la costura

Ara, la idea d’establir-se en un lloc fixe els permet pensar en seguir construint el projecte començat en els moments més durs de la pandèmia de la Covid-19. “Volem aprofitar els aprenentatges adquirits durant aquells mesos per donar continuïtat al taller”, explica l’Aziz. D’aquí sorgí la proposta formativa teòrica i pràctica que ja està en marxa, en part gràcies als diners disponibles a través de la convocatòria extraordinària per la Covid-19 de Projecte Lliures.

La formació que es duu a terme al taller de Top Manta consisteix en tres mesos de teoria i pràctica per a adquirir habilitats en costura i gestió de la botiga. Això, “a més d’obrir horitzons laborals a moltes companyes del Sindicat, els permet regularitzar la seva situació administrativa”, conclou l’Aziz.

Al nou local de la Zona Franca volen “anar una mica més enllà de la costura”: obrir l’espai al barri i a les necessitats i desitjos de les veïnes. Que sigui un punt de trobada, per treballar, i on es puguin fer activitats culturals.