Iniciem una nova marató solidària d’una setmana per revertir la corba de les desigualtats, que s’ha accentuat i agreujat de forma alarmant durant els darrers mesos de l’any, com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19.

En la quarta convocatòria del projecte Lliures… de pobresa, d’exclusió i de desigualtats, les tres entitats impulsores (Òmnium Cultural, ECAS i Coop57) instem a doblegar la tendència i demanem a la ciutadania que “no se’n renti les mans”, ja que a finals d’aquest 2020 els problemes estructurals en matèria de pobresa i desigualtat s’han aguditzat. El passat mes d’agost, Lliures ja vam posar 150.000 euros al servei de nou entitats per fer front a l’emergència social davant la crisi de la Covid, una ajuda necessària que cal continuar alimentant. En aquest sentit, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, afirma que “el projecte Lliures vol ampliar una xarxa solidària que contribueixi a no deixar-nos ningú pel camí. L’empoderament ciutadà és imprescindible perquè la resposta a aquesta crisi sigui construir més futur compartit, sigui humanitària, esperançadora i col·lectiva”. Des de Coop57, David Fernàndez assegura que “abans i sobretot després de la Covid19, hi ha corbes que s’han disparat i desbocat, que no es torcen i no es reverteixen: les de l’atur, la pobresa i l’exclusió i segregació social. La desigualtat és la major amenaça per a la democràcia. I en aquest cas la vacuna som totes i tots nosaltres: no rentant-nos les mans”. També Teresa Crespo, membre de la Junta Directiva d’ECAS, recorda que “la població vulnerable al llarg dels darrers anys està patint una situació permanent de dificultats que els aboca a l’exclusió. Necessitem mesures urgents per transformar una realitat que preveiem empitjorarà, i és urgent la col·laboració de totes les persones que puguin ajudar a canviar aquesta societat marginadora”.

Els fons recaptats es destinaran a projectes que donin resposta, per exemple, a la pobresa cronificada i l’exclusió agreujada per l’atur; la infància en risc; el dret a un habitatge digne, o l’emergència alimentària i de necessitats bàsiques.
Les tres entitats tornem a posar l’emergència social al centre del debat de país, amb l’objectiu de sumar en les lluites compartides contra les desigualtats i no deixar ningú pel camí. 

Situació crítica a Catalunya
Després de la Covid-19, més d’una quarta part de Catalunya es trobarà en risc d’exclusió, segons la Taula del Tercer Sector. De fet, un de cada tres infants (el 31%) ja es troba actualment en risc de pobresa, una xifra que entitats com Save the Children Catalunya preveu que augmenti fins al 35% a finals d’any. El nombre de persones aturades ha passat de les 395.000 a les 506.000 entre l’inici de la pandèmia i aquest novembre, dels quals 158.000 són joves. L’atur femení ha continuat creixent, evidenciant que les dones són un dels col·lectius més vulnerables, especialment si són migrants o mares solteres. Segons la Taula del Tercer Sector, aquestes cobren de mitjana un 20% menys que els homes. A més, la pandèmia ha fet augmentar fins al 80% la pobresa entre les persones que treballen en economia informal, i el 49,6% de les llars a Catalunya tenen dificultats per arribar a final de més, segons indica l’Idescat. La meitat de les llars que vivien en situació precària abans de la pandèmia ja no poden pagar el lloguer o la hipoteca, i tampoc els subministraments, i entre setembre i finals d’octubre s’han materialitzat 443 desnonaments, que han afectat 1.211 persones, 488 de les quals menors d’edat, segons el moviment per l’habitatge a Catalunya. En aquest marc, els serveis socials de la capital catalana han incrementat un 240% els ajuts d’emergència, i la major part d’entitats del tercer sector asseguren que els lots de menjar no abasteixen tota la demanda, que s’ha incrementat un 40% arran de la pandèmia.