Les iniciatives socials col·lectives i comunitàries, bastides des de l’organització de les persones que viuen les desigualtats, són un eix fonamental per a poder revertir la pobresa, l’exclusió, la segregració i el racisme. Aquesta fou una de les idees claus que va plantejar-se a la taula rodona que va obrir la presentació del Projecte Lliures al Gironès el passat divendres 21 de febrer a l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt.

Prop de 70 persones van assistir a la taula, en la què van participar Mostafà Shaimi, membre de l’Espai Antirracista de Salt i de l’Àgora del Projecte Lliures; Agnès Cabezas de l’Ateneu Popular Coma Cros i Nancy Domínguez, de l’associació Escudella Solidària, iniciatives que reben suport del Projecte Lliures, així com representants de les entitats impulsores del Lliures: Ferran Busquets, vocal de pobresa d’ ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social); David Fernandez, periodista i treballador de Coop57, i Iolanda Fresnillo, membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural.

Durant la taula, que va conduir Maria Garcia, periodista del diari Ara, Agnès Cabezas va explicar que la gestió comunitària de l’Ateneu Popular Coma Cros era una fita llargament reivindicada per les entitats de Salt, un espai “indispensable” en un poble on “el teixit associatiu ha estat clau per combatre la fractura social”. A Salt més del 12% de la població viu en situació de risc de pobresa, en llars que ingressen menys de 5.000 euros l’any, i les desigualtats colpegen especialment la població migrant: més d’una de cada tres persones de nacionalitat estrangera viuen en aquestes condicions són més de l’un de cada tres (el 36%).

Per a Cabezas, l’Ateneu “no pot revertir aquestes desigualtats materials, però sí oferir un espai d’organització, reflexió i creació de discurs des d’on treballar amb l’acció comunitària per revertir les desigualtats, la pobresa i la marginació “.

Nancy Dominguez, d’Escudella Solidària, va explicar que l’associació treballa des d’una perspectiva “intergeneracional, intercultural i assembleària” al barri de Santa Eugènia de Girona, on viuen persones de més de 50 nacionalitats d’origen. Escudella Solidària organitza activitats culturals i lúdiques com el sopar d’Iftar per a cel·lebrar la fi del Ramadà; tallers amb nens i nenes migrants sols; activitats formatives com classes de català, àrab, informàtica, costura…per a infants, joves i grans, i activitats solidàries com la recollides de joguines per a criatures durant el Nadal.

Mostafà Shaimi va plantejar l’acció comunitària com un espai de transformació clau per a eradicar el racisme, que està “institucionalitzat” a les polítiques públiques, que “naturalitzen les desigualtats materials i les mostren com a culturals” . Shaimi, que considera que la segregació escolar i el racisme són “els reptes més urgents” que s’han d’afrontar a Salt, va animar a tenir “tolerància zero” amb el racisme, com hem aprés a tenir-la amb el masclisme, gràcies al moviment feminista, ja que tant el racisme com el masclisme “generen víctimes” i “estan a l’aire que respirem”. Per tant, va reblar, “l’acció comunitària ha de ser antirracista per tal d’acabar amb la segregació social”.

David Fernandez va explicar que el Projecte Lliures va “néixer d’una diagnosi compartida davant l’emergència social”. En constatar que “no hi ha un sol país, sinó tres”, ja que “un 45,5% de la població viu en marcs de plena integració social, un 35,5% està instal·lat en la precarietat i un 19,4% sota exclusió social (un 9,8% en exclusió moderada i un 9,6% en exclusio severa”, Coop57, ECAS i Òmnium Cultural van decidir “ser part de de la solució, i no del problema”, que és “la pobresa, l’exclusió i les desigualtats” i impulsar projectes que contribueixen a revertir-lo. Fernandez va explicar que Lliures no té una mirada jeràrquica, vertical i competitiva, sinó que impulsa iniciatives bastides des de baix, que permeten reconstruir el vincle social comunitari que ha trencat el capitalisme.

Ferran Busquets va explicar que “les entitats d’ECAS toquem la pobresa cada dia, les dades són dramàtiques i veiem que soles no arribarem enlloc. La pobresa és una batalla a llarg termini i necessitem demostrar que ens podem posar d’acord per fer-hi front”. Busquets va fer referència al racisme que hi ha a la societat catalana vers les persones que treballen al sector de la cura i atenció a altres persones, i va recordar que la Llei d’Estrangeria permet que es vulnerin els seus drets. A més, va emmarcar el Projecte Lliures com una de les iniciatives que demostra la potència del teixit associatiu del país per a revertir l’emergència social.

Iolanda Fresnillo va recordar que Lliures neix per a “impulsar un país que ja existeix i que cada dia reverteix les desigualtats, la pobresa i l’exclusió des de baix, amb projectes liderats per les pròpies persones que viuen les desigualtats. Ara mateix acompanyem quatre iniciatives, però volem que siguin més”.

Fresnillo va cloure l’acte llegint una carta del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en què citava el poeta uruguaià Eduardo Galeano, recordant que “som el que fem per canviar el que som” i explicava que “en plena emèrgència la solidaritat ens enforteix, i al voltant dels aprenentatges i les lluites compartides, som més lliures. Construïm un present de justícia units en la diversitat”.

Després de la taula rodona, l’Ateneu Popular Coma Cros va oferir un pica-pica als i les assistents i un concert del grup de música folk El Pony Pisador.