L’Ateneu Popular Coma Cros de Salt és una experiència capdavantera en gestió d’equipaments impulsada per diverses entitats i persones a títol individual de Salt, que han treballat per reivindicar el paper de la ciutadania i les entitats en la gestió comunitària. L’Ateneu Popular Coma Cros es concep a si mateix com un instrument per potenciar l’autoorganització col·lectiva i la cohesió social, i erradicar les desigualtats.

El grup motor d’aquesta iniciativa aplega més de 30 entitats reunides en una federació que des de fa més de cinc anys reivindica l’espai de la Factoria Cultural Coma Cros per a la gestió comunitària i popular. Des del 2017, en gestionen una part, l’Ateneu Popular, mitjançant diferents òrgans: una assemblea trimestral, el màxim òrgan de decisió del projecte; un grup motor que debat els eixos de treball (cultural, social i educatiu) i diverses comissions (dones, infància i famílies, comissió pagesa, programació, comunicació, espais, escenaris).

L’Ateneu té per objectiu que els veïns i veïnes i entitats del poble, conjuntament amb l’administració pública, puguin decidir l’activitat que s’hi fa, tot fomentant la cultura popular i la justícia social des de la inclusió i el treball comunitari. Aquí pots veure un monogràfic on apareixen algunes de les persones que impulsen i sostenen el projecte cada dia.

Suport del Projecte Lliures

L’Ateneu Popular Coma Cros va presentar-se a la convocatòria del Projecte Lliures per tal de poder contractar una persona amb perfil de dinamització sociocultural, a mitja jornada, que engegués un treball específic amb joves a dos o tres anys vista. La presència i significació d’aquest segment de població al municipi (Salt és una de les poblacions amb un índex més alt de població jove) i la necessitat de poder oferir-los espais de lleure, expressió i autoorganització (molts joves estan en condicions de vulneració de drets, segregats social i culturalment, amb dificultats d’organitzar-se i d’establir vincles socials, comunitaris i polítics significatius) va fer palesa la necessitat d’establir un pla de treball específic amb població jove, amb una projecció a mig termini, que acabés generant la creació d’una comissió jove autoorganitzada.

En aquell moment, l’Ateneu començava a caminar com a equipament de gestió comunitària, a partir de guanyar el concurs públic amb l’Ajuntament de Salt amb una dotació de 20.000 euros. En la seva previsió econòmica, l’Ateneu havia pressupostat més de 40.000 euros per poder posar en marxa l’equipament, de manera que la dotació municipal els va servir per contractar una única persona per realitzar tasques d’atenció, gestió, administració, etc. Amb el suport del Lliures van poder contractar una altra persona per fer tasques de suport.

Manifest fundacional

 A Salt hi hagut la demanda i la necessitat històrica de crear un espai comunitari (ateneu popular, centre cívic…). Per aquest motiu, veïns, veïnes i també associacions del poble, ens hem organitzat per assolir aquest objectiu. Després d’un any i mig de reunions, campanyes, accions i un procés participatiu impulsat per l’Ajuntament, vam constituir en data 24 d’octubre de 2013 l’Assemblea de l’Ateneu Popular Coma-Cros.

Aquesta Assemblea va néixer amb l’acord per unanimitat de 68 persones i els/les representants de 26 entitats. Després de la constitució, l’Assemblea es va presentar al Consell de Ciutat i al mateix temps, representants d’aquesta es van reunir amb l’Ajuntament, que va oferir una resposta positiva i es va decidir tirar endavant l’Ateneu Popular Coma-Cros. Des d’aleshores, comissions de les dues parts han realitzat diverses reunions per fer avançar el procés.

A dia d’avui, l’Assemblea Ateneu Popular Coma-Cros porta reunint-se cada 15 dies des de la data de la constitució per portar a terme els acords i conclusions del procés participatiu que, resumides, són:

– Crear un Ateneu Popular a la Factoria Cultural Coma-Cros amb un model de gestió comunitària amb titularitat municipal.

– Fer un conveni de gestió amb l’Ajuntament de Salt on es concretin els acords.

Cultura i desigualtats

La Declaració de Friburg de 2007 sobre drets culturals els reconeix com a part essencial de la dignitat humana, i per tant dels drets humans, i estableix que  impliquen no només la llibertat de tenir accés a la cultura i consumir-la, sinó de “desenvolupar i compartir coneixements i expressions culturals, realitzar recerques i participar en les diverses formes de creació i dels beneficis d’aquesta”.

Estudis com aquests sobre Cultura i Desigualtat a Barcelona (IGOP, 2019) constaten l’existència de desigualtats en l’àmbit de la participació ( creació, expressió i organització ) i la presa de decisions sobre polítiques i activitats culturals ( òrgans de decisió sobre equipaments i esdeveniments, participació en polítiques públiques, accés a subvencions), que interaccionen amb les desigualtats de gènere, classe, ètnia, origen, edat, funcionalitat i territori.