Les dades del darrer Informe Foessa sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, publicat el passat desembre i una de les millors i més detallades radiografies de l’actual situació social, ens recorden que un mateix país cohabiten fa massa anys realitats socials desiguals i radicalment distintes. Tres en un, el país va a tres terços desiguals: un 45,5% viu en marcs de plena integració social, un 35,5% està instal·lat en la precarietat i un 19,4% sota exclusió social (un 9,8% en exclusió moderada i un 9,6% en exclusio severa).

Les principals conclusions són clares. S’aprofundeix la polarització social: «creix el percentatge de persones en integració plena i a la vegada creix el de persones en exclusió social severa. 1 de cada 5 persones es troba en situació d’exclusió social». El 19,3% de la població catalana es troba en situació d’exclusió social. I més: «La crisi econòmica recentment viscuda, unida als problemes estructurals del nostre model socioeconòmic, ens ha deixat una societat més deslligada, amb col·lectius cada vegada més allunyats del nucli d’integració». L’alerta ressona fa anys: «Des d’una mirada més àmplia, l’exclusió social severa augmenta des del 2013. Hi ha un cert risc de cronificació de les situacions d’exclusió severa, i fi ns i tot de polarització de l’estructura social. Es produeix un gran procés d’acumulació de dificultats en les persones que es troben en la part més crítica de l’exclusió social més severa».

Entre els factors prevalents d’exclusió social destaca l’atur, que multiplica per 2,6 el risc de caure en situacions d’exclusió social i per 3,7 el de caure en la pobresa severa. Altrament, «el treball es precaritza i es converteix en factor d’exclusió: un 13,6% de les persones que treballen estan en situació d’exclusió social». La diagnosi acurada de l’Informe Foessa recorda que, en màteria d’habitatge, 3 de cada 10 persones tenen dificultats: el cost de l’habitatge condemna el 12,4% a l’exclusió severa (afectant 944.000 persones), un 4% viu en habitatge insegur (afectant 300.000 persones) i un 16%, en habitatge inadequat (afectant 1.200.000). A més, un 25% de la societat s’hagi vist obligada a reduir les despeses en subministraments (electricitat, gas i aigua), que han experimentat una pujada mitjana del 70% des de l’esclat de la crisi el 2008.

L’informe aborda altres moltes realitats invisibilitzades. De les desigualtats en la salut –el 17% de les persones es troben afectades per dificultats en la salut, però puja fins al 78% en les persones en situació d’exclusió social severa– a la infància i adolescència –el 22% dels menors es troba en situació d’exclusió a Catalunya. Exclusió també és aïllament: un 11,6% no disposen d’una xarxa de relació social i/o tenen relacions socials adverses o conflictives, un factor que ha augmentat sensiblement des de l’any 2013. I un teló de fons amb els factors de risc: «La taxa d’exclusió és més alta si: ets dona, tens entre 45 i 54 anys, ets immigrant, estàs a l’atur, ets família nombrosa i/o família monoparental». En el cas dels migrants, les taxes d’exclusió social entre les llars sustentades per persones de fora de la Unió Europea (46,8%) són clarament superiors, triplicant-les, a les sustentades per persones de nacionalitat espanyola (15,1%) o de la resta de la Unió Europea (18,5%).

Les taxes d’exclusió social més elevades es concentren en les ciutats de més de 100.000 habitants (on viu el 62% de la població en situació d’exclusió). Ara bé, una part majoritària de la societat catalana (86,4%) considera que cal destinar més diners públics als serveis socials. De manera similar, el 74,1% de la població optaria per tenir més prestacions i serveis socials, pagant més impostos. És d’aquest darrer reclam social, i d’una radiografia que empitjora, d’on va néixer el Projecte Lliures. Per contribuir a la llarga lluita compartida, només possible entre totes i tots, per la superació i eradicació de les desigualtats socials.